Estudien si la realitat virtual pot prevenir l’assetjament

L’aplicació de la realitat virtual a les aules pot augmentar l’empatia entre alumnes i reduir l’assetjament escolar? Quin efecte té la contaminació en la capacitat cognitiva dels adolescents? Quines seran les necessitats formatives del país el 2030? Quin marc ètic s’ha de seguir quan es dissenyin els robots per tenir cura de les persones? Aquestes són les preguntes a les quals volen donar resposta algunes de les investigacions d’excel·lència de diferents centres catalans que ahir van rebre els ajuts del programa RecerCaixa.

La iniciativa de la Fundació Bancària La Caixa per incentivar recerques que apostin pel progrés social dedica enguany 1,6 milions d’euros a un total de vint projectes que tracten tota mena de problemàtiques actuals, des de la violència de gènere fins a la inclusió social. “És cert que darrerament ens hem focalitzat molt en la investigació biomèdica, però l’àmbit de les ciències socials també té una gran capacitat transformadora i hi volem seguir apostant”, va afirmar Àngel Font, director de l’àrea de recerca de la Fundació Bancària La Caixa.  

Per la seva banda, el director del programa RecerCaixa, Josep Joan Moreso, va remarcar el caràcter altament competitiu de la convocatòria: en aquesta vuitena edició s’hi han presentat 283 projectes nascuts en universitats i centres de recerca de Catalunya. “Són recerques amb un background molt important, amb capacitat de crear impacte i, per tant, molt prometedores”, hi va afegir referint-se als vint treballs seleccionats.

Una de les recerques més innovadores que arrencarà aviat és la que lideren Miguel Barreda, del centre tecnològic Eurecat, i Narcís Cardoner, de l’hospital Parc Taulí de Sabadell. Volen estudiar les possibilitats de l’aplicació de la realitat virtual a les aules com a instrument per estimular l’empatia dels alumnes i reduir així la prevalença de l’assetjament escolar, que afecta el 25% dels infants en algun moment de la seva escolarització. El treball planteja un ús innovador d’aquesta tecnologia amb la creació de continguts conjuntament amb els alumnes i també el control de l’eficàcia mitjançant mètodes neurocientífics.

Un altre treball relacionat també amb la tecnologia és el que impulsa des de la Universitat Autònoma de Barcelona Miquel Domènech. El seu objectiu és aportar un marc ètic per al disseny i l’ús de robots socials en l’àmbit de la cura i la salut, indagant les oportunitats i els riscos que ofereix aquest nou escenari. “La innovació no és ni bona ni dolenta, però tampoc neutra. Tindrà uns efectes i els hem de conèixer i anticipar-nos per fer que siguin els que la gent espera i necessita”, assenyala l’investigador, que vol acabar fent una guia de recomanacions per als programadors dels ginys que cuidaran dels humans en un futur.

Altres projectes del programa persegueixen objectius tan diversos com escatir les necessitats de formació professional de l’economia catalana en funció dels canvis en les competències derivats de l’aparició de noves professions en un futur proper. També s’analitzarà la viabilitat dels sistemes de peatge per controlar els volums de trànsit a les grans ciutats, se sensibilitzarà els responsables en l’educació de la necessitat de potenciar les habilitats orals, es mirarà si la contaminació i els purificadors d’aire poden influir en l’atenció dels adolescents, i s’abordaran els problemes de violència de gènere o orientació sexual en centres de secundària i universitats.