“Des de la sala de control som la veu de la gent i els ulls dels Bombers”

Som tècnics operadors de control i la nostra tasca és de coordinació dels dispositius dels Bombers. Quan algun ciutadà necessita la seva intervenció, contacta amb el 112, que agafa l’emergència i deriva la trucada en funció del cas. Per exemple, en un intent d’atracament, es comunica als Mossos. Una persona que es troba malament, al 061. Si és un servei que implica la mobilització dels Bombers, ens arriba a la sala de control de la regió. I, a vegades, es requereixen diversos cossos. Rebem la trucada i, a partir d’aquí, fem la sortida.

En els accidents de trànsit s’activa un tipus de vehicles. Si es produeix un foc forestal o cal una assistència tècnica, uns altres. És depenent del servei. Els operadors gestionem una primera sortida. Ho fem supervisats pel cap de guàrdia, que és qui després valora si és necessari ampliar el dispositiu. La nostra feina és bastant invisible, però és important perquè des de la sala de control som la veu de la gent i del cap de guàrdia, i els ulls dels Bombers.

El primer és mantenir la calma. Qui truca als Bombers es troba en una situació que no li és habitual. Ens hem de posar a la seva pell. És important la comunicació. Treure’n el màxim profit: és a dir, obtenir informació bona amb el mínim de preguntes per tal de no atabalar la persona.

Vaig començar a treballar a Bombers el 2004, amb el reforç de la campanya forestal d’estiu. I, des del 2008, estic com a operadora de la sala de control. A l’estiu és quan més es requereix la mobilització d’efectius, tot i que la situació es pot complicar cada dia en un instant. En un moment determinat no tens res i, amb un cop de telèfon, pots passar de 0 a 100 en dos segons. I, a més de coordinar les emergències a la demarcació de Girona, hem de tenir constància de cada vegada que els camions surten del parc, ni que sigui per anar a revisar un hidrant o a fer una ruta de reconeixement del territori. Hem de saber en tot moment on tenim els vehicles.

És difícil dir una mitjana perquè en un dia de pluges intenses o nevades potser es duen a terme 150 sortides i, en canvi, en un dia tranquil, 50. És molt variat perquè el factor meteorològic hi intervé bastant. Els Bombers s’associen amb el fet d’apagar focs, però no tan sols és això. Intervenen, entre altres, en accidents de trànsit, fuites, recerques a la muntanya o en l’àmbit aquàtic, i també tenen el títol per poder fer una primera assistència sanitària en el cas que arribin abans que l’ambulància.

N’hi ha molts i tots t’ensenyen. Al final del servei fas una anàlisi de com ha anat. És satisfactòria quan, gràcies a la bona gestió feta, el desenllaç és positiu o la incidència no ha arribat a més. Recordo una noia que estava a les vies del tren i es va ser a temps de treure-la.

Soc operadora de sala, però m’incloc dins del col·lectiu de Bombers. Som un equip, un engranatge. Tinc la gran sort de treballar en un col·lectiu que és estimat perquè els Bombers, quan surten, van a ajudar. Estan al costat de qui ho necessita.

Vaig tenir la fortuna de conèixer Bombers amb causa el 2014. Un company em va vendre el calendari solidari que fan. Quan el vaig tenir, vaig pensar: és fantàstic, en vull saber més! Tota la recaptació de la venda dels calendaris es destina a la beca Bombers amb causa, que concedeix l’hospital Sant Joan de Déu per a la recerca i investigació en malalties infantils. Una part dels donatius, a més, anirà dirigida aquest any a millorar les condicions dels nens i nenes en risc d’exclusió social. Es fa una tasca increïble! L’equip del calendari som una pinya, anem tots a l’una, en la mateixa direcció, amb moltes ganes i empenta. I el 5 i 6 de maig, a Sant Jordi de Cercs, es farà la cursa de muntanya Bombers amb causa, memorial Rafa Arnabat.

Tenim una altra iniciativa molt maca de Bombers amb cor. També és una campanya altruista, en la qual ajudem el Banc de Sang i Teixits a augmentar les reserves. Es diu: els Bombers t’acompanyen a donar sang. I, a nivell particular, col·laboro amb l’ONG Proem-aid. Fèiem tasques de rescat al mar a Lesbos i el 2017 ens vam desplaçar a la costa de Líbia.

Quan ajudes els altres, has de fer-ho perquè ho sents. Tu pots estar donant però, alhora, estàs rebent tantíssimes coses! Et proporciona un sentiment de felicitat i benestar. Amb el camí que fas coneixes persones molt interessants i generoses.