“Continuarem fins a aconseguir estar millor que a Pedralbes”

Can Sant Joan és un barri de Montcada i Reixac de cap a 5.000 habitants que té una part plana i una d’elevada que es coneix com “la muntanyeta”. La majoria dels veïns són arribats de fora, malgrat que també hi ha alguns catalans de sempre. Ha estat un barri molt lluitador. L’associació de veïns va ser una de les primeres que es va formar, l’any 1959. Durant aquest temps ens hem ficat en tot, des de com es posa una rajola o els llums, a demanar escoles, l’asfaltatge dels carrers, un centre cívic per a la gent... Som entre el riu i dues vies de tren, al sud de Montcada i al nord de Barcelona. Som un barri perifèric d’un costat i de l’altre. El que més crida l’atenció quan hi passes en cotxe o en tren és la cimentera, que ocupa quasi tant d’espai com el barri.

No volem la fàbrica, no volem que incineri perquè perjudica la salut de les persones. L’any 1976, aproximadament, es van fer les primeres manifestacions, van tallar la carretera i van caminar fins a la cimentera. Van fer diferents accions i van aconseguir que possessin els primers filtres, però cap a l’any 2006 ens vam assabentar que la cimentera havia arribat a un acord amb l’ACA per cremar productes. Ara cremen pràcticament de tot. Volem que es tanqui, és molt a prop del barri.

Tractem molts de temes i tots són importants. Tenim un grup de dones, un de joves, organitzem el carter reial, un grup d’enterraments... Lluitem per tenir un barri digne. Tot té la seva importància i intentem combinar-ho. A més, hi ha el projecte del Rec Comtal.

Sempre ho explico. Va entrar per la porta Antonio Alcántara i va dir, si faig res pel Rec Comtal, m’ajudareu? Li vam respondre que tenia les portes obertes. Era un sector que estava molt malament i vam començar, per exemple, a fer banys solidaris. Fins i tot a nosaltres mateixos ens sorprèn el que s’ha aconseguit. Ara és un espai lúdic. Hi havia un passadís estret entre Can Sant Joan i Vallbona, no hi havia llum a la nit. Ara, en canvi, fa goig de veure-ho, la gent hi pot passar, és bonic perquè pots veure transcórrer l’aigua. S’ha convertit en un espai fins i tot turístic perquè ve molta gent d’arreu a veure’l. S’ha recuperat. Hi ha una taula que agrupa moltes entitats que intenten tirar-ho endavant.

Demostra que el que fas serveix d’alguna cosa. Però bé, quan fem sis dies de festa major també és positiu, i també recompensa repartir joguines amb el carter reial. Tot té importància. Fa molts d’anys que dura el tema de la Renfe, quan arribi el moment i es faci bé perquè hi hem intervingut no només nosaltres sinó molta gent, es dirà “que bé!” i potser ningú es recordarà de la lluita, però hi és.

Sí, fa molts d’anys que es reivindica perquè al principi no hi havia ni pas subterrani. Ens trobem que des del canvi de trens hi ha molta distància entre el comboi i l’andana per pujar i baixar. Haurien d’haver apujat l’andana i no s’ha fet.

Sí, existeix un compromís i és un pas endavant, però fins que no es faci... Renfe ha reconegut que està malament i que s’ha d’arreglar. També es posarà un ascensor a l’estació. S’inclou en les millores a les estacions de Montcada.

La perifèria de la perifèria, per dir-ho d’alguna manera. Quan vam anar a la darrera reunió internacional pel tema de les cimenteres van parlar de zones de sacrifici, zones que com que ja tenen problemes no tenen importància, pots posar-hi el que sigui que no hi ha cap problema.

En certa mesura, sí. Tenim la cimentera, la depuradora que fa mala olor i en el barri en el tema de la muntanyeta hem anat aconseguint coses, però en qualsevol altre lloc haurien fet un pla i serien tot cases molt maques i hauria estat un barri apetitós per viure-hi.

Defensar els interessos del veïns i intentar que la gent visqui en una zona digna. És important fomentar l’esperit de poble i intentar que realment sigui agradable i que estiguin cobertes totes les necessitats. Continuarem fins a aconseguir estar millor que a Pedralbes.