“Els ramaders de les Terres de l’Ebre no viuen dels correbous”

La plataforma es va crear fa gairebé un any però la veritat és que feia temps que hi treballàvem i l’agressió a dues activistes d’Anima Naturalis a Mas de Barberans el 2016 va afavorir el clima per començar-nos a organitzar. En aquell cas la reacció del públic va ser indignant. Al principi detectàvem molta gent que era antitaurina però que no s’hi volia posar, però a poc a poc vam anar formant un grup de gent que no comparteix l’afició als bous.

Tots tenim familiars o amics aficionats, a gran part del nostre entorn els agraden els bous. Les festes tenen espectacles taurins, no s’entenen les festes sense bous. Hem detectat, però, que la realitat és que són només la meitat de les poblacions de l’Ebre les que fan bous, tot i que hi ha comarques com el Montsià on se’n fan a tot arreu. Un dels nostres objectius és demostrar que no totes les Terres de l’Ebre estan a favor dels correbous i que ens agradaria tenir un altre tipus de festes. A més, els correbous projecten una imatge del territori inadequada.

La prioritat són les modalitats que provoquen més patiment a l’animal: el capllaçat i l’embolat. Aquestes modalitats no poden continuar-se practicant al segle XXI. I pensem que les vaquetes a la plaça s’haurien de regular d’una altra manera.

Des de la plataforma no som partidaris de la prohibició, apostem per una vessant pedagògica. Prohibir no és la solució sinó que fa que apareguin més radicalismes.

Són una tradició però que no té sentit mantenir-la al món d’avui i rebutgem que es digui que els correbous són un signe d’identitat de les Terres de l’Ebre.

Estem treballant-hi, les Terres de l’Ebre són molt riques i diferents a cada poble, no és fàcil trobar una alternativa que es pugui adaptar a tot arreu. A partir del mes que ve organitzarem a Tortosa les nits alternatives per debatre diferents temes en un ambient més festiu.

A molts pobles la major part del pressupost es destina als correbous i pràcticament no es programen altres actes. Hem fet contactes amb alguns alcaldes però n’hi ha molts que no s’hi volen posar i no volen fer cap canvi. Des de la plataforma plantejarem una proposta alternativa el 2019.

Hi ha alcaldes que no els agraden els bous però preferixen no definir-se per no perdre vots. També hi ha polítics que són taurins però preferixen no debatre aquest tema per no acabar sortint perjudicats. I hi ha partits que a l’Ebre defensen una cosa i a Barcelona una altra, on rebutgen totalment el maltractament animal.

És l’excusa que fan servir per mantenir els correbous, però és totalment fals. Els ramaders de les Terres de l’Ebre no viuen dels correbous, sinó que viuen de la indústria càrnia. Els correbous són un complement a la seua economia i haurien de buscar una altra fórmula de complementar els seus ingressos. Els bous no han nascut per ser un entreteniment i potser és cert que no n’hi hauria tants exemplars, però l’espècie continuaria endavant. A més, a la majoria d’actes taurins hi participen ramaderies de fora de les Terres de l’Ebre.

El fet que canvien de mentalitat és positiu, però ho fan perquè veuen que els correbous no tenen futur. Amb tot, cal analitzar el seu projecte d’apropar la natura al turisme, que pot ser molt respectuós amb els animals i el medi però segons el que facin es pot convertir en una altra fórmula d’entreteniment i d’explotació dels animals.

L’administració va dir que hi posaria solució però allí estan encara. Entenem que el clima polític dificulta una solució i ara l’únic que es pot fer és portar-los menjar, s’actua com si es tractés d’una protectora de bous.