NIDIA CAPAFONS
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA ALTERNATIVA A LA FESTA TAURINA TERRES DE L’EBRE
“Els ramaders de les Terres de l’Ebre no viuen dels correbous”
La Plataforma Alternativa a la Festa Taurina fa un any que treballa perquè les festes majors diversifiquen la programació i es redueixen els recursos públics que es destinen als correbous
Com es va gestar la creació de la Plataforma Alternativa a la Festa Taurina de les Terres de l’Ebre?
La plataforma es va crear fa gairebé un any però la veritat és que feia temps que hi treballàvem i l’agressió a dues activistes d’Anima Naturalis a Mas de Barberans el 2016 va afavorir el clima per començar-nos a organitzar. En aquell cas la reacció del públic va ser indignant. Al principi detectàvem molta gent que era antitaurina però que no s’hi volia posar, però a poc a poc vam anar formant un grup de gent que no comparteix l’afició als bous.
Per què costa trobar gent que públicament s’opose als correbous a l’Ebre?
Tots tenim familiars o amics aficionats, a gran part del nostre entorn els agraden els bous. Les festes tenen espectacles taurins, no s’entenen les festes sense bous. Hem detectat, però, que la realitat és que són només la meitat de les poblacions de l’Ebre les que fan bous, tot i que hi ha comarques com el Montsià on se’n fan a tot arreu. Un dels nostres objectius és demostrar que no totes les Terres de l’Ebre estan a favor dels correbous i que ens agradaria tenir un altre tipus de festes. A més, els correbous projecten una imatge del territori inadequada.
S’oposen a totes les modalitats de bous?
La prioritat són les modalitats que provoquen més patiment a l’animal: el capllaçat i l’embolat. Aquestes modalitats no poden continuar-se practicant al segle XXI. I pensem que les vaquetes a la plaça s’haurien de regular d’una altra manera.
Quina estratègia plantegen perquè es deixen de fer aquestes modalitats, una modificació de la llei de correbous?
Des de la plataforma no som partidaris de la prohibició, apostem per una vessant pedagògica. Prohibir no és la solució sinó que fa que apareguin més radicalismes.
Els aficionats als correbous defensen que són una tradició i un signe d’identitat, què els respon?
Són una tradició però que no té sentit mantenir-la al món d’avui i rebutgem que es digui que els correbous són un signe d’identitat de les Terres de l’Ebre.
I quins actes alternatius proposen?
Estem treballant-hi, les Terres de l’Ebre són molt riques i diferents a cada poble, no és fàcil trobar una alternativa que es pugui adaptar a tot arreu. A partir del mes que ve organitzarem a Tortosa les nits alternatives per debatre diferents temes en un ambient més festiu.
Pensen que els ajuntaments destinen un pressupost massa elevat als actes taurins?
A molts pobles la major part del pressupost es destina als correbous i pràcticament no es programen altres actes. Hem fet contactes amb alguns alcaldes però n’hi ha molts que no s’hi volen posar i no volen fer cap canvi. Des de la plataforma plantejarem una proposta alternativa el 2019.
Creu que pels polítics els correbous són un tema tabú?
Hi ha alcaldes que no els agraden els bous però preferixen no definir-se per no perdre vots. També hi ha polítics que són taurins però preferixen no debatre aquest tema per no acabar sortint perjudicats. I hi ha partits que a l’Ebre defensen una cosa i a Barcelona una altra, on rebutgen totalment el maltractament animal.
Els taurins defensen que sense els espectacles amb bous desapareixerà l’espècie.
És l’excusa que fan servir per mantenir els correbous, però és totalment fals. Els ramaders de les Terres de l’Ebre no viuen dels correbous, sinó que viuen de la indústria càrnia. Els correbous són un complement a la seua economia i haurien de buscar una altra fórmula de complementar els seus ingressos. Els bous no han nascut per ser un entreteniment i potser és cert que no n’hi hauria tants exemplars, però l’espècie continuaria endavant. A més, a la majoria d’actes taurins hi participen ramaderies de fora de les Terres de l’Ebre.
Què li sembla la proposta d’un grup de ramaders ebrencs d’unir-se per valorar més els bous?
El fet que canvien de mentalitat és positiu, però ho fan perquè veuen que els correbous no tenen futur. Amb tot, cal analitzar el seu projecte d’apropar la natura al turisme, que pot ser molt respectuós amb els animals i el medi però segons el que facin es pot convertir en una altra fórmula d’entreteniment i d’explotació dels animals.
Què en pensa de la situació dels braus a l’illa de bous?
L’administració va dir que hi posaria solució però allí estan encara. Entenem que el clima polític dificulta una solució i ara l’únic que es pot fer és portar-los menjar, s’actua com si es tractés d’una protectora de bous.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.