Una família paga 670 euros més d’energia que fa 10 anys
A l’Estat és on més ha augmentat el preu del gas en el marc de la UE, el 70% des del 2010
Contra la pobresa energètica, la Taula del Tercer Sector proposa un IVA reduït per a les llars i un bo social eficient
Els recursos econòmics de la majoria de famílies s’han reduït els últims anys, mentre que les despeses, com ara els rebuts de llum i gas, han augmentat. El preu de l’energia, factor clau en l’augment de la pobresa energètica és l’informe que va presentar ahir la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i en el qual s’evidencia que a l’Estat les tarifes de l’energia són molt més altes que a la resta d’Europa. El preu del gas, per exemple, ha augmentat un 70% des de l’any 2010. Dut a la pràctica, l’informe recull que si una família pagava l’any 2008 una mitjana de 1.566 euros de despesa energètica, aquest any, mantenint el mateix nivell de consum, la despesa puja a 2.238. És a dir, un 40% més.
“Hem d’entendre que l’energia no és un caprici, sinó que és un dret bàsic i una necessitat per tenir una vida digna”, va plantejar ahir la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, en un acte a l’Ateneu Barcelonès. A més, va lamentar que a l’Estat les polítiques energètiques s’hagin regit sempre per qüestions econòmiques deixant de banda garantir els drets de les persones. Alsina va recordar la incidència que la pobresa energètica té, no només en el benestar quotidià sinó també en la salut física i emocional de la ciutadania. És complicat quantificar-la, però almenys 645.000 persones van reconèixer en l’enquesta de l’Idescat que tenen dificultats per pagar els subministraments bàsics de la llar, i les entitats socials afirmen que cada cop afecta més famílies.
La falta d’ingressos de les persones, la mala qualitat d’algunes edificacions i el preu de l’energia són les tres causes principals de la pobresa energètica, tal com va recordar ahir d’entrada la coordinadora de l’informe i directora d’Ecoserveis, Marta Garcia. Alhora són els tres eixos a partir dels quals s’actua per evitar-la. “L’energia cada cop té més pes en les despeses de les famílies –va insistir Garcia, com havia fet Alsina–, perquè hi ha una bretxa entre el no augment de salaris i l’increment de la despesa energètica.”
Concretant en la qüestió del preu de l’energia, Garcia va detallar que una part és un import fix, una altra és variable segons el mercat energètic, i una tercera, que són els impostos. “L’IVA és del 21%. Si és un bé estructural hauria de ser un IVA reduït o superreduït”, va plantejar.
Recomanacions
L’informe recull a la part final un seguit de recomanacions per assolir un sistema energètic més transparent i just. Es proposa, entre altres qüestions, crear tarifes socials per a diferents fonts d’energia; establir uns criteris perquè cap col·lectiu vulnerable quedi fora del bo social; simplificar al màxim la tramitació d’aquest descompte per a llars sense recursos, i insistir a aplicar a l’energia un IVA reduït o superreduït en el consum domèstic, com ja es fa en altres béns de primera necessitat com el menjar, alguns medicaments i alguns llibres.
En definitiva, es reclamen canvis en el model energètic i de mercat, com ara revisar les polítiques de formació de preus i impulsar un model més sostenible econòmicament, i alhora garantir un servei universal i a un preu just al consumidor domèstic.
Garcia va evidenciar els molts interrogants que hi ha encara sobre el nou bo social, que és el descompte directe a la factura de les persones vulnerables. “El mateix ministeri –va recordar– preveu una efectivitat del 45%. Per tant, ja reconeix que molta gent en quedarà fora per falta d’informació, pels tràmits massa complicat o per altres motius.” També va parlar d’una “mala fixació del sistema de finançament” del bo que fa que les subministradores acabin guanyant als tribunals, i el govern, per tant els ciutadans, acabi assumint el seu finançament.
LES FRASES
Ocupació per la condonació de deutes de rebuts d’aigua
La Cristina, veïna del barri de la Salut de Badalona, amb quatre fills, tres d’ells menors, i un deute acumulat de 1.060 euros de factures d’aigua impagades. Aquest és un dels casos que l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) va portar ahir a Aigües de Barcelona per reclamar que es condoni el deute a famílies sense recursos. Maria Campuzano, portaveu de l’APE, va explicar que la Cristina cobra una ajuda de 645 euros amb la qual és impossible pagar el menjar, les factures mensuals i fer front al deute acumulat. També va subratllar que tant en aquest cas com en els altres que acompanya l’APE, l’acumulació del deute els genera unes conseqüències en forma d’angoixa i patiment que afecten el benestar físic, mental i emocional, i que tenen un impacte directe sobre els infants.
Campuzano va indicar que en vista de la falta de resposta de la companyia des del juliol ahir van passar a l’acció i van ocupar unes oficines de l’Eixample. “Es tracta de deutes que van ser contrets en una situació d’exclusió residencial acreditada per Serveis Socials”, van lamentar des de l’APE. El 2016, segons va recordar l’Aliança, Agbar va guanyar 27,7 milions. La tinenta d’alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, també es va definir ahir en una piulada: “Fa dos mesos vam signar un conveni amb Agües de Barcelona, entre altres coses, per poder exigir la condonació del deute de les famílies en risc d’exclusió social.”