Societat

SOCIETAT

Recuperant el patrimoni hidràulic del Mercadal

Les obres a la Central del Molí posen al descobert restes medievals de l’antic rec Comtal i del Molí de Baix i ara es crearan accessos perquè els experts puguin documentar-les

L’Ajuntament de Girona s’ha proposat destacar el valor i recuperar el patrimoni hidràulic del barri del Mercadal, on al segle XIV van arribar a haver-hi documentats fins a 27 molins. Les obres que s’estan fent a la Central del Molí han posat al descobert diverses restes arquitectòniques de les instal·lacions subterrànies de l’antic rec Comtal –actual séquia Monar– i del Molí de Baix que hi havia just en aquesta cantonada entre els carrers de Santa Clara i el carrer del Perill. Concretament, sota la central hi ha tres canals que donen al riu Onyar i que es considera que daten de fa més de 800 anys, tot i que cal acabar de concretar l’època, i també tenen modificacions modernes i contemporànies, sobretot de l’època industrial.

Ara la intenció del consistori, segons va explicar ahir l’alcaldessa, Marta Madrenas, és “documentar-ho bé” gràficament i crear accessos perquè els experts tant de l’arqueologia com de l’època industrial puguin accedir-hi. “Són vestigis molt important que paga la pena posar a disposició dels estudiosos per tal de destacar el valor del patrimoni hidràulic que tenim i que potser ha quedat una mica oblidat, malgrat tenir Girona una relació intensa amb l’aigua: som ciutat de quatre rius”, va ressaltar Madrenas. En aquest sentit, l’alcaldessa, que va admetre que ja tenien constància documentada de fa temps que el Mercadal tenia una “potència molt interessant” quant a patrimoni hidràulic, va voler subratllar que és “molt important” estudiar el patrimoni i la història dels barris, i no centrar-ho tot en el Barri Vell.

Pel que fa a les restes medievals descobertes, Madrenas va destacar que als tres canals es van utilitzar “els sistemes constructius més avançats de l’època medieval, sobretot en impermeabilització”. En aquest sentit, durant la visita de la premsa, els experts van destacar l’estructura medieval que hi ha al fons del canal del mig, realitzada amb un material preparat per a l’aigua i molt ben conservada, sense cap fissura a les parets i els arcs. En aquesta mateixa zona també es pot veure sota l’aigua un paviment medieval amb lloses planes senceres de fins a 2,30 metres. Tot i que aquesta és la zona més destacada, l’arqueòloga Maribel Fuertes va explicar que a tots tres canals s’hi conserven restes de les infraestructures medievals dels conductes d’aigua, i també al sostre de tots tres es pot apreciar l’estructura del pont que es va construir per passar-hi per sobre i que està documentat del 1372. De fet, Fuertes va assenyalar que el primer document en què es parla de la zona com un barri de molins és del 1007. Pel que fa al Molí de Baix en concret, va explicar que se sap que havia estat enderrocat i tornat a aixecar diverses vegades, però que va mantenir la seva activitat fins al segle XVII, quan va passar a titularitat municipal. El 1885 es va convertir en la primera central elèctrica de la ciutat. El passat industrial és especialment visible al tercer canal, habitualment cobert per l’aigua de la séquia Monar.

Als tres canals s’hi conserven restes medievals i també del pont que hi passava per sobre
Maribel Fuertes
arqueòloga
Són vestigis medievals molt importants que paga la pena que hi puguin accedir els experts
Marta Madrenas
alcaldessa de girona

Manteniment de la séquia Monar

La visita de la premsa al tercer canal de sota la central del Molí va ser possible perquè aquesta setmana s’ha tallat la séquia Monar per fer-hi tasques de manteniment en dos trams (les comportes de la Marfà i el canalitzat de la séquia sota el carrer de Bernat Boades, entre els carrers Riu Güell i Canonge Dorca). En concret, s’hi estan netejant els llots, àrids, vegetació i la runa acumulats. A més, en el cas de la Marfà s’hi farà un aixecament topogràfic per tal de poder fer l’estudi de viabilitat tecnicoeconòmic de rehabilitació de la microcentral hidroelèctrica de la Marfà.

El consistori ja va informar dilluns que els treballs s’allargaran fins divendres i que han obligat a assecar tot el canal i a activar el pla de rescat de peixos. En concret, segons es va detallar, el buidatge de la séquia s’ha dut a terme de manera gradual i seqüencial per trams, a fi d’evitar l’aparició sobtada de grans quantitats de peixos. L’Ajuntament va explicar també que els peixos s’alliberen al riu Ter, en diversos punts situats per sobre el pont de Fontajau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Les santes patrones de Mataró reben el tradicional homenatge en una jornada gran de les festes

MATARÓ
oci

La nova atracció del Tibidabo ja desafia la gravetat amb una caiguda de 52 metres

Barcelona
arqueologia

Apareix una plataforma amb funcions religioses i socials a l’Antic, a Amposta

AMPOSTA

La Policia Local tindrà una nova comissaria al barri de Montesa

ESPLUGUES DE lLOBREGAT
equipaments

Nou paviment a la pista d’atletisme de Torredembarra

Torredembarra
MOBILITAT

Calafell obre un debat per replantejar el transport urbà

Calafell
societat

La Pirotècnia Pibierzo de Lleó actua per Santa Anna, el dia gran de la Festa

blanes
medi ambient

Talen 11 palmeres per seguretat a Vilanova i la Geltrú

VILANOVA I LA GELTRÚ
societat

La CUP exigeix al govern que acabi amb les activitats il·legals a la Gola del Fluvià

sant pere pescador