El Síndic vol que un 30% de pisos de la Sareb siguin socials

Una oportunitat perduda. Aquest és el qualificatiu que el síndic de greuges, Rafael Ribó, va utilitzar per definir la Sareb, l’anomenat banc dolent perquè, per ell, podria ser un dels instruments que més ajudés a pal·liar la manca d’habitatges dignes a Catalunya. Ribó presentava ahir el seu informe al Parlament, en el qual proposa que la Sareb cedeixi un mínim del 30% dels seus habitatges per garantir el lloguer social i que la plusvàlua generada per aquest revertís en el conjunt de la ciutadania. La Sareb és una de les condicions del programa d’assistència financera a la banca espanyola imposades per la Unió Europea. Consisteix en la creació d’una societat gestora a la qual transferir els actius problemàtics dels bancs afectats per a la seva liquidació de manera ordenada.

L’informe que ha elaborat el Síndic constata que actualment és possible la creació d’un parc d’habitatges destinats al lloguer social. I és que Ribó recorda que l’esclat de la crisi va destapar l’excés d’oferta generada amb un fort estoc d’habitatges acabats sense vendre, entre 600.000 i 800.000 a finals del 2008 i més de 300.000 milions d’euros de crèdit promotor concedit per a la construcció de nous habitatges sense opcions de viabilitat.

Per això va reclamar l’adopció de polítiques públiques que tinguin com a prioritat garantir el dret a l’habitatge de totes les persones. Justament per aquest motiu va carregar contra l’administració catalana manifestant que aquesta hauria de tenir un paper “més actiu” en la compra d’immobles afectats en processos d’execució hipotecària. Segons creu, a banda d’incrementar el parc d’habitatge social, caldria que s’agilitzés el procediment d’adjudicació d’habitatges i que s’adoptessin mesures preventives juntament amb els serveis socials per evitar situacions d’emergència. Igualment, demana que s’incrementi el pressupost destinat a polítiques públiques d’habitatge i que des de la Generalitat s’impulsi la promoció d’habitatge de protecció oficial.

Finalment, Ribó reitera la necessitat que s’estableixi un protocol d’actuació entre jutjats i administracions que garanteixi que, davant un desnonament, no hi hagi una pèrdua de l’habitatge durant un termini de dos mesos per poder garantir, així, el reallotjament de les persones afectades.