“El moviment veïnal és un activisme de proximitat”

Sí, ha estat tancada durant un any. Fa dos anys, quan ja vèiem que l’associació, amb una junta molt envellida, estava aturada, vam començar a reunir-nos un grup d’activistes del 15-M, d’entitats cooperatives i socioculturals i de veïnes per parlar del barri i d’una sèrie de projectes de remodelació anunciats per l’Ajuntament. En veure l’Ajuntament que l’associació no rutllava van acordar una comissió gestora que en realitat era una comissió liquidadora. Però ens vam mostrar disposats a fer-nos càrrec de l’associació de veïns per moltes raons: perquè havia estat pionera i històrica en el moviment veïnal de l’Hospitalet i perquè ho necessita el barri. La Florida té molts problemes.

Té problemes greus de pobresa, d’atur estructural, de marginació. Entre els veïns hi ha una sensació d’abandonament, de fracàs, de veure com l’entorn es degrada. Som, a més, el barri més densament poblat d’Europa amb Collblanc-Torrassa. Tenim més densitat de població que Calcuta, a l’Índia, i gairebé la mateixa que Manila.

Provoca una realitat social dura, amb alguns problemes de convivència i d’inseguretat. No parlem només de delinqüència comuna, ja que hi ha un rerefons de pobresa i d’atur. No és un simple problema de delinqüència que se soluciona amb més policia.

Sí, el barri es va fer als anys 50 per reubicar el col·lectiu gitano que vivia al Somorrostro. Els pisos petits i l’alta densitat provoquen que es faci molta vida al carrer. Volem reivindicar més mediadors i treballadors socials perquè els problemes de convivència i inseguretat no se solucionen amb més policia. Volem també més comunicació dels veïns de tota la vida amb la nova immigració. Tenim prop del 40% d’immigració, deu punts més que al conjunt de l’Hospitalet. Sobretot hi ha llatinoamericans i magribins.

Crec que s’hauria de fer trobades, tallers per exemple a la planta de dalt del nou mercat de la Florida, que l’Ajuntament va dir que es destinaria a activitats culturals.

Oficialment no en sabem res, i hi ha molta preocupació entre els veïns perquè hi ha rumors que enderrocaran tots els pisos.

Sí, però oficialment no sabem res i la gent està molt preocupada pel que passarà amb ells si no poden pagar un altre habitatge. Volem que qualsevol decisió no es prengui de manera unilateral per l’Ajuntament sinó que es tingui en compte l’opinió dels veïns.

No volem caure en la dinàmica de les associacions de veïns de tota la vida de solucionar els problemes de la gent. Volem ser facilitadors, que les veïnes i veïns es reuneixin, parlin dels seus problemes, debatin col·lectivament i ells mateixos ho solucionin. Volem fomentar la participació i apoderar la gent.

Hem volgut formar una junta transversal. El 70% de la junta són dones. I això és molt important en un barri en què falta feminitzar molts espais. Hem volgut recollir també la realitat social i cultural del barri, per això hi ha persones del col·lectiu gitano, una dona magribina i una dona de l’Equador.

Jo mai havia participat en el moviment veïnal però crec que és un espai amb moltes potencialitats. És un activisme de proximitat, de barri, i en aquest sentit hi ha molta feina per fer. És cert que és un activisme molt envellit, amb una estructura clàssica de les lluites dels anys 60 i 70, que volem reivindicar perquè van ser unes grans lluites, però el moviment s’ha de renovar. Hi ha un moviment de renovació a la Florida però també a Santa Eulàlia.

Diferents activitats. Estem treballant en una problemàtica perquè ha marxat la llum pràcticament cada nit durant uns dies quan ha fet més fred perquè hi ha una instal·lació que no suporta l’augment d’energia. Ja s’ha avisat l’Ajuntament i Endesa, però és una instal·lació molt precària, es tracta d’una instal·lació que s’ha de soterrar.