“Estem fent proves de producció d’un bebè robot”

Treballava en el món dels efectes especials i feia exposicions de peces creades per mi, com ara rèpliques de cadàvers que s’utilitzen en la indústria cinematogràfica. Es tracta de peces elaborades amb silicona, perquè és el material que aporta més realisme. I en una de les exposicions, l’any 2013, una col·leccionista de ninos hiperrealistes em va explicar que li agradaven molt els materials que utilitzo i que als Estats Units s’estava introduint la silicona per fer aquests ninos. Després d’estudiar-ho una mica, vaig veure que era un sector en fase de creixement.

Es començava a fer, però no eren de gaire qualitat. El mateix 2013 vaig començar a fer les primeres escultures i prototips i vaig crear la marca Babyclon.

En primer lloc es fa un estudi de quin model de bebè es vol fer: occidental, oriental, prematur... Després es fa l’escultura amb una plastilina especial i a continuació es fa el motlle,del qual extraurem totes les còpies amb silicona, la mateixa que s’utilitza per als implants de mama i reconstruccions facials.

Fem edicions limitades d’un centenar de ninos. Al nostre catàleg hi ha una quinzena de ninos, el client el tria i després el personalitza: decideix el color de la pell, del cabell i dels ulls. També oferim l’opció de fer la rèplica del bebè que el client vulgui; ara mateix tinc l’encàrrec d’una iaia que vol les rèpliques de les cinc netes. Una rèplica d’un bebè costa entre 4.000 i 5.000 euros, mentre que un dels ninos del catàleg val entre 1.200 i 2.000 euros. També fabriquem el nino Animatronic, que respira i mou la boca.

La creació de l’escultura dura un mes i mig aproximadament; després s’ha de fer el motlle i les primeres proves. Entre tot es pot allargar uns tres mesos.

Els clients principals són col·leccionistes de peces d’art o de ninos en particular, de fet el Babyclon està classificat com una peça d’art, però també hi ha qui el compra com una joguina. Un 35% dels clients són dels Estats Units, però rebem comandes de tot el món.

La tendència tant en aquest sector com en la resta és cap a la realitat virtual. Estem fent proves d’un nino robot. La tendència ens porta a donar realitat a una cosa que no la té.

Mentre treballava més en el món del cinema, era necessari ser on hi ha el sector, però una vegada vaig engegar el negoci dels ninos hiperrealistes és igual on sigui el taller i vaig apostar per tornar a la meua terra. A més, estava decidida a ser mare. Durant un any vaig mantenir les instal·lacions del País Basc i de Deltebre, on he format un equip nou i on actualment faig tota la producció.

He estat la directora d’efectes especials de Loreak, pel·lícula que va representar Espanya als Oscar, i de Lasa y Zabala, on vaig treballar amb el forense Paco Etxeberria. També he format part de l’equip de Ningú vol la nit, d’Isabel Coixet, entre altres.