“La Facultat de Teologia ha estat fidel al Vaticà II”

Encara no. Fins al 1968 hi havia dues branques històriques: per un cantó, el noviciat dels jesuïtes, amb seu a Sant Cugat del Vallès, hereva de la Facultat de Teologia de la Companyia de Jesús, i per un altre cantó, el Seminari de Barcelona, el qual estava afiliat, fins al 1967, a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Aquests dos centres, a través del bisbe Marcelo i el pare Arrupe, es posen d’acord i el 1968 neix la Facultat de Teologia de Barcelona, que té dues seccions, una la Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat, i l’altre, la Sant Pacià, a Barcelona. Així es manté fins l’any 1984.

Que s’unifica tot amb seu a Barcelona i neix, per tant, la Facultat de Teologia de Catalunya. A partir d’aquí es creen dos instituts que s’hi incorporaran: l’Institut de Teologia Fonamental, que es va quedar a la seu de Sant Cugat, i l’Institut Superior de Litúrgia. Després, als anys noranta, en concret el 1996, es creen els instituts superiors de ciències religioses, centres autònoms però vinculats a la facultat. Alguns d’ells ja funcionaven coma a instituts de teologia diocesans...

L’Iscreb és l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, que té dues modalitats, la presencial i la virtual, però n’hi ha cinc més: a Girona, a Tarragona, a Lleida, a Vic i a Mallorca.

Sí, a Mallorca hi tenim dos centres: l’Institut Superior de Ciències Religioses i el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, el seminari, que es va afiliar a la nostra facultat ja el 1971, dos anys després de la seva creació.

Exacte. La missa estarà presidida pel cardenal Omella i després hi haurà un acte acadèmic en què donarà una lliçó l’arquebisbe Ladaria, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que és de Manacor.

Pròpiament a la FTC, uns 450, però comptats tots els instituts que tutelem, 2.200.

Els seminaristes de les deu diòcesis catalanes i els de Mallorca, a través de la filial, estudien a la nostra facultat, però la creació dels instituts de ciències religioses ha possibilitat l’entrada massiva de laics.

En els més joves sí, sobretot en coneixement bíblic, però venen amb una gran receptivitat.

Tenim un primer cicle, de grau, que són cinc anys acadèmics; després tenim el segon cicle de dos anys o màsters, amb cinc especialitats: teologia sistemàtica, sagrada escriptura, teologia moral, litúrgia (que s’imparteix a l’Institut Superior de Litúrgia) i teologia fonamental (que s’imparteix a l’Institut de Teologia Fonamental, a Sant Cugat). Després tenim un tercer cicle, que és un doctorat. Els nostres estudis, adaptats al pla Bolonya, tenen validesa civil. Però què més fem? Fem formació permanent, fem un curs de pastoral per als que han acabat el primer cicle i es volen ordenar de preveres o diaques, fem cursos d’aprofundiment bíblic. Tenim una escola de llengües: qui vulgui estudiar siríac, copte, llatí, grec, hebreu... Una cosa que no vull deixar d’explicar: la FTC és fruit del Vaticà II. Neix gairebé el maig del 68, en l’immediat postconcili, quan els projectes eren de posar una Església més al dia, més propera a la realitat del món i la cultura... amb diàleg amb el món i la ciència. L’esperit sempre ha estat aquest.

Sí... que surt del departament de filosofia de la FTC. I l’any 2014 neix la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, la Facultat Antoni Gaudí. Amb les tres facultats, Roma –perquè nosaltres depenem de Roma– ha permès la creació de l’Ateneu Sant Pacià. I si en fossin quatre, quatre facultats, es podria fer una universitat.

Potser més endavant es podrà fer una facultat de litúrgia...