“Cada any més homes i dones s’ajunten a aquesta lluita”

Els sindicats i altres associacions feministes han acordat les dues hores de vaga al matí i dues a la tarda. La manifestació tindrà lloc a les sis de la tarda amb un recorregut des de la plaça Miquel Biada fins a l’ajuntament, on intervindré en la xerrada i es llegirà el manifest.

Aquesta lluita va començar en el segle XIX i no s’acabarà pas demà, sinó que queda molt camí per recórrer. Cada any hi ha més homes i més dones que s’ajunten a aquesta revolució. Aquest any té unes característiques més àmplies, en què la lluita també ho és contra el capitalisme, i ho celebro.

El capitalisme com a sistema econòmic és qui divideix i separa la gent. Aquesta particularitat que porta a convocar la vaga em fa pensar que anem avançant. El moviment feminista és de les dones, però hi ha moltes coses a pactar amb els homes, i per això s’ha de comptar amb ells. Es tracta de dignificar la humanitat.

Passa per molts punts: des de la conciliació familiar, l’escolarització universitària i més especialista o la remuneració en el treball. Les dones són persones com els homes i han de tenir els seus drets, les seves hores de treball i un salari per la feina que fan. La lluita per la dona és per la igualtat.

Sí, hi ha hagut moltes lluites i grans progressos. Un dels darrers és la lluita per la ciutadania en què les dones poden votar i estar representades en els òrgans de l’administració política, des dels ajuntaments, el govern estatal, els parlaments o els òrgans judicials. Això no ha arribat fins fa molt poc, després d’una lluita molt llarga.

Sí, dona la casualitat o no que durant la Segona República, quan es van fer les lleis perquè les dones puguessin votar i ser representants democràtiques, Mataró era un dels quatre ajuntaments de Catalunya que tenien una regidora, que era la Consol Nogueras. Això és important en aquest procés pel dret a la ciutadania de la dona catalana.

S’ha anat guanyant més poder i és important que ens representin dones, perquè la visió femenina de la societat es complementa amb la visió de l’home. Si admetem que la dona ha de ser en igualtat de drets, és lògic que els representants també siguin per igual.

Pensem que amb el franquisme vam anar molt enrere i molts d’aquests drets es van abolir. En aquests moments ens queda molta feina per fer: des de la igualtat salarial, l’assetjament sexual que està en l’ordre del dia o les violacions sexuals a les immigrants, que és horrorós. Cada any s’ha de continuar sortint al carrer per condemnar les morts de víctimes per violència masclista. La lluita no s’acaba, i com més gent s’hi posi, més aviat s’aconseguirà.

La lluita pel sufragi universal femení surt del moviment obrer, no de les classes benestants. Entre el 1918 i el 1924, després de la Primera Guerra Mundial, té una força impressionant. El moviment feminista actuava de manera pacífica però fora de la llei. La seva conflictivitat era constitutiva d’un delicte, no era legal el que demanaven. Pretenien canviar l’ordre constitucional que descansava sobre un principi de sobirania parlamentària, però les dones reivindicaven formar part de l’expressió política d’aquest principi. Això mai se li havia acudit a cap polític home. Ho van aconseguir sortint al carrer pacíficament tot i l’aparell repressiu de l’Estat. Moltes van estar a la presó per aquest motiu. El que fem ara és seguir amb aquesta lluita i amb altres objectius.

Veig que és molt plural, i això m’agrada. Hi ha organitzacions que lluiten pel dret a decidir de les dones sobre qüestions com ara l’avortament, que aquí està resolt, però no arreu les dones poden decidir sobre el seu cos. Hi ha organitzacions específiques treballant per això, i em sembla brillant.

Hi ha moltes tendències dins el moviment feminista, i no és pas divisió sinó una conquesta. És bo que hi sigui perquè és l’espai plural on tots convivim per aconseguir objectius. La normalitat seria que no existís, perquè voldria dir que s’ha assolit la igualtat.