La candidatura de la Fundació Vicenç Ferrer al Nobel ja té el suport de 68.000 persones

El programa de desenvolupament que va idear el cooperant català ajuda 2,5 milions de persones a l'Índia

D'Anantapur a Oslo. Aquest és el recorregut que ha començat la campanya de suport a la candidatura de la Fundació Vicenç Ferrer al premi Nobel de la Pau 2010, per aconseguir que el guardó reconegui «el projecte de desenvolupament integral únic i exportable de Vicenç Ferrer», segons l'impulsor de la plataforma, Rafael Vilasanjuan. La candidatura que ahir es va presentar a Barcelona demana el Nobel de la Pau per a la Fundació Vicenç Ferrer, ja que el guardó no s'atorga a títol pòstum però en canvi sí que pot reconèixer el seu llegat, en aquest cas la fundació. Fa 40 anys que l'organització treballa a la regió índia d'Anantapur, on 2,5 milions de persones es beneficien del programa de desenvolupament de la fundació. Vicenç Ferrer ja havia estat candidat al premi tres vegades, l'última el 2005. «El moviment a favor de la candidatura ha sorgit de la gent, fins i tot de persones que abans no havien col·laborat amb nosaltres», explica el director general de la fundació –i nebot de Ferrer–, Jordi Folgado, que va insistir en la importància de l'origen de la iniciativa i va afegir que aquest component la diferencia dels intents anteriors que no van tenir èxit. Folgado ha recordat les paraules que li adreçava Ferrer quan ell preparava les anteriors candidatures: «Em deia que no perdés el temps, que el que calia era treballar.»

La candidatura ha reunit també el suport del govern català, de l'Ajuntament de Barcelona, de tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, i de diversos representants de l'àmbit acadèmic, periodístic, com també d'altres personalitats. Després de la mort de l'exjesuïta, el 19 de juny passat, a final del mateix mes el Senat va aprovar impulsar la candidatura. La campanya –La volta al món per la pau– tindrà un lloc web on es poden fer donatius de 2 euros (www.nobeldelapaz.org) per sufragar les despeses del procés. La plataforma que treballa per la candidatura es reivindicava ahir independent de la fundació, i en aquest sentit Vilasanjuan i Folgado van coincidir que no ha d'eclipsar la tasca de l'organització, que recentment ha ampliat el seu projecte. L'impulsor de la candidatura va ensenyar ahir el dossier que es va entregar a principi de mes al comitè noruec i que suposa l'inici d'una «marató» de vuit mesos per aconseguir ressò internacional.

EL RECORREGUT

El mes de febrer del 2009, a través de Facebook, es va crear un grup de persones a favor del Nobel de la Pau per a Vicenç Ferrer. El grup ja té 68.336 suports.
La mort del cooperant, el 19 de juny del 2009, va incrementar el nombre de persones anònimes que a través de la xarxa social es van afegir a la iniciativa
El Senat va aprovar, el 25 de juny de l'any passat, impulsar la candidatura de la fundació al premi Nobel
L'1 de febrer es va presentar la candidatura al comitè noruec del Nobel.
La resolució final es farà pública el 8 d'octubre del 2010
La cerimònia d'entrega del premi Nobel es farà el 10 de desembre del 2010 a Oslo

«Mai s'ha premiat el desenvolupament integral»

Júlia tardà/

La campanya a favor del premi Nobel de la Pau per a la Fundació Vicenç Ferrer focalitzarà l'atenció a explicar el model de desenvolupament i persuadir l'opinió pública, especialment a Noruega, que es tracta d'un «programa pioner i exportable» a d'altres zones deprimides. Per l'impulsor de la plataforma, Rafael Vilasanjuan, la peculiaritat del projecte rau en el fet que es tracta d'«un model d'economia social» que ha aconseguit salvar de la misèria i retornar la dignitat de les comunitats marginades, la casta dels intocables o dàlits, d'Anantapur, una regió condemnada a la desertització. «Mai s'ha premiat el desenvolupament integral», segons Vilasanjuan la tasca de la Fundació és «única» perquè treballa en diversos camps –educació, sanitat i habitatge, entre d'altres àrees– amb l'objectiu que la població autòctona pugui ser autosuficient. Fa 40 anys l'estat d'Andhra Pradesh, situat al sud-oest del país, va ser l'únic que va permetre a Vicenç Ferrer i a sis voluntaris més instal·lar-se dins de les seves fronteres, concretament al districte d'Anantapur, la zona més empobrida de l'estat. Avui en aquesta regió un 80% de la població viu de l'agricultura, malgrat que l'estat d'Andhra Pradesh és la segona zona més àrida de l'Índia, després del desert del Rajasthan.

Cursa pel Nobel

L'any passat 205 candidatures van competir pel prestigiós guardó, d'entre les quals 33 pertanyien a organitzacions. Finalment, però, el president dels Estats Units va aconseguir un Nobel que va aixecar certa polèmica entre els que qüestionaven que el reconeixement coincidís amb l'enviament de més tropes a l'Afganistan. Aquest any una de les competidores de Ferrer podria ser l'activista sahrauí Aminetu Haidar. El seu cas també ha generat un corrent de simpatia a Facebook.

El nou Anantapur

Recentment la Fundació ha estès el seu programa de desenvolupament al districte de Kurnool, que limita amb Anantapur. Totes dues zones comparteixen els mateixos problemes que comprometen el futur dels seus habitants. Les terres seques del districte de Kurnool només permeten cultivar-les quatre mesos l'any en una zona en què gairebé la meitat de la població depèn de l'agricultura. Des de la Fundació comparen la situació que viu Kurnool avui amb la d'Anantapur fa 40 anys. Des de la mort del cooperant, Anna i Moncho Ferrer lideren a l'Índia un equip de 1.900 persones, i a Catalunya més de 44.000 persones hi col·laboren.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.