“Som una entitat cultural i hem d’obrir-nos a una societat laica”

L’obre un angelet, que guia tota la processó, en la qual hi participen activament unes mil persones. Hi ha tot de figures i cinc passos: el Natzaret, la Mare de Déu dels Dolors, la Pietat, el Trobament, el Calvari. També hi ha una sèrie de figures representatives, que són nens molt petits que estan disfressats de capellanets i representarien l’antiga escolania. Hi surten el que en diem “les nenes blanques”, que no són de comunió, tot i que sí de la mateixa edat i en porten el vestit. Tots desfilen amb el seu penó distintiu. A la processó també hi surt la Creu dels Improperis, que recull tota mena d’injúries que van llançar a Jesús durant la seva passió i a la creu. Així, uns nenets vestits amb una mena de vesta porta cadascú un improperi: una mà, una llança, una escala... Després també hi surten els armats, el Sant Crist Gros, el Crist Parroquial, les autoritats civils de diferents institucions, i acostuma a venir el bisbe de Solsona. A la processió també hi surt la junta de la congregació, el prior i la priora, que presideixen els actes i van acompanyats de dos discrets, i els penitents normalment descalços i que caminen cap enrere. Pels costats desfilen les persones que porten la llum.

La congregació sí que té uns tres-cents anys. L’orde religiós dels servites va propagar la devoció de la Mare de Déu dels Dolors a tot Catalunya. En algun moment va arribar a Bellpuig, i això sí que està força documentat. Ara bé, la celebració de la processó és una mica posterior.

Podríem dir que per a un poble de 5.000 habitants aquesta processó és la principal festa. Bellpuig l’ha conservada fossilitzada en el temps, tal com es feien abans les processons, i és això el que li atorga singularitat. Té un caràcter quasi museístic a l’aire lliure, seguint el protocol i la tradició de sempre. La raó del perquè s’ha conservat així, aquí també rau en el fet que existeix un factor cultural: des de ben petits tots hem participat en la processó, els pares ens hi han portat. És de nit, amb lluna, un silenci absolut, i tot és misteriós. Hi ha les nenes blanques, uns armats airosos, un angelet... Dura unes dues hores i hi ha nens molt petits, pobrets, que no poden aguantar i es posen a plorar de cansament. Aquesta riquesa cultural et queda gravada ja de ben petit. Quan ets més gran, t’agrada ser-hi perquè tot el poble s’hi posa. La ramificació cultural és important.

Es celebra el divendres de Passió i la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, tot i que crec que ara l’han traslladada al setembre, però nosaltres seguim la tradició també pel que fa a la data. En altres llocs, com ara a Lleida, la celebren en els actes religiosos que ja són de ple dins de la Setmana Santa.

Som 550 persones i a la junta, 15 persones. De la gent que participa en la processó, els que van a la zona central acostumen a ser veïns de Bellpuig, però la majoria dels portadors de la llum dels laterals són gent de fora.

Obrir la congregació i la junta a tothom. La imatge és que som una junta tancada que fa les seves reunions... Volem trencar-la tot fent activitats la resta de l’any, entre altres coses. No ho sé, per exemple fent una parada per Sant Jordi. Som una associació cultural i el nostre primer objectiu és vetllar pels drets humans.

No es pot negar que la societat és fortament laica i ha perdut el sentit religiós profundíssim existent fins no fa gaire. Ho hem de tenir present. Per això hem de dir, crec, que som una associació cultural, etnològica i religiosa. Per aquest ordre.

Ens sabria greu que es perdés, però volem que es servi tot el protocol, perquè si no seria estrany. Molts dels que hi participen no són catòlics practicants, però surten a la processó perquè senten que és una forma de pertànyer al poble i a un fet cultural, etnològic, del qual a Bellpuig n’estem molt orgullosos.