Hondures, violència institucional

Els drets humans continuen sent vulnerats a Hondures, a causa del règim autoritari que, malgrat l’aparent democràcia, governa el país. Aquest règim ha provocat la migració forçada de milers d’hondurenys (només a les comarques de Girona són 30.000). La situació s’ha aguditzat després de les eleccions presidencials del 2017 en què, tot i estar prohibit per la Constitució, el president Juan Orlando Hernández es va presentar a la reelecció. Havia canviat magistrats del Tribunal Suprem, havia modificat organismes de l’estat per a fer-se’ls afins i n’havia creat d’altres. En el mandat anterior, s’havia vist créixer el tràfic de drogues i la violència, i la meitat dels diputats estaven investigats per corrupció. El 80% de la població estava posicionada en contra del president, i les eleccions s’albiraven com de canvi. Però no va ser així.

“El 2013, els observadors de la UE van denunciar irregularitats en les eleccions, però aquesta vegada n’hi va haver moltes més”, expliquen membres de l’Associació Social Cultural d’Hondures a la Província de Girona. “Es va inflar el padró electoral i els resultats del recompte es van començar a donar a les 23 h i no pas a les 19 h, com és habitual. A aquella hora, s’havia escrutat el 57% dels vots i l’oposició tenia un avantatge de 5 punts. Però a la 1 de la matinada va caure el sistema informàtic del recompte i els resultats no es van donar fins una setmana més tard, amb victòria d’Hernández”, hi afegeixen.

El país està militaritzat i la policia deté i reprimeix persones arbitràriament. Davant d’aquesta situació, moltes famílies han emigrat. Des de l’Aschpg senten que, perquè es produeixin canvis, només els resta l’esperança de la pressió internacional, però, alhora, constaten que tota aquesta situació no transcendeix als mitjans de comunicació d’aquí. Des de Càritas, els hem volgut donar veu, per poder explicar què està passant i moure fils de solidaritat amb aquest poble que demana, també, justícia, democràcia i respecte als drets humans.