És un projecte per trobar paràmetres que ajudin a augmentar la felicitat o el benestar de la gent gran. L’encetem de forma pilot a Llavaneres, a través d’un conveni signat entre l’Ajuntament i la UPC.

És complex. Primer cal definir el concepte de felicitat. És el benestar, que és allò que provoca felicitat des d’un punt de vista material, però nosaltres també volem mesurar la felicitat des d’un punt de vista espiritual, de tranquil·litat emocional. Amb aquest projecte volem trobar eines perquè l’Ajuntament pugui augmentar la felicitat i fer un article científic que serveixi perquè el projecte sigui reconegut.

Primer vam fer una recerca bibliogràfica i després vam començar a fer entrevistes a gent gran i persones del seu entorn, de manera aleatòria. Amb aquesta informació qualitativa hem creat una enquesta. Ara començarem a passar-la a una mostra de 250 veïns de Llavaneres majors de 65 anys. Aquesta és la xifra correcta perquè ens doni el coeficient d’error correcte. Hem de ser molt rigorosos per poder publicar un article científic sobre el projecte. La previsió era començar les enquestes l’octubre passat però la incertesa que va generar l’1-O ens va fer endarrerir l’inici. Ara la cosa està més calmada i hem reactivat les enquestes.

Dades estadístiques com ara la renda per càpita, l’entorn, per saber si viuen sols, acompanyats o en residència. Hi ha una sèrie de paràmetres d’ubicació i també de procedència. Amb les entrevistes prèvies ens hem trobat amb moltes sorpreses. Hi ha gent que té la vida molt plena i fa moltes activitats, però també gent que se sent abandonada pels fills o fins i tot amb ganes de suïcidi. Ara ho volem contrastar amb les enquestes i també farem un taller de felicitat amb gent gran i gent jove, pares i fills, que és una relació més conflictiva que la d’avis i nets.

Ho haurem de veure. El primer objectiu és recollir la informació. A més, l’Ajuntament de Llavaneres s’ha compromès a crear una comissió de gent gran i membres del consistori per fer propostes i tirar-les endavant.

Sí, el proper serà Premià de Mar i anirem sumant pobles. Volem arribar a generar una acreditació de la felicitat de la gent gran als municipis. Vull que els polítics s’adonin que la gent gran existeix i que no només són vots. A través de convenis amb la UPC mirarem d’anar estenent el projecte.

Estem parlant amb empreses certificadores de qualitat perquè siguin elles que posin el segell. Encara ho estem plantejant. L’OMS té un certificat similar, que és el de ciutats amigues de la gent gran, i estem mirant com ho encaixem i quines institucions s’hi adhereixen.

La necessitat de convivència, la gent gran necessita conviure amb el fills, amb els nets i amb tot el seu entorn. Sobretot reclamen reconeixement, que els facin cas.

La diferència és que en el 90% dels casos els que estan en una residència són persones molt dependents, però no necessàriament són menys feliços. La felicitat depèn del seu entorn familiar i dels professionals que els acompanyen.

Exacte. És el que condiciona més, però aquestes males relacions s’han anat cultivant i és el que al final es troba. Molts que no reben visites a la residència és perquè potser ells tampoc han tractat bé la família.

Soc economista i dono classes a l’Escola Superior d’Edificació de la UPC. Quan vaig fer cinquanta anys, vaig plantejar a l’equip d’investigadors de l’escola fer alguna cosa que aportés valor. No em van prendre seriosament, però em vaig començar a interessar pel tema. Fa tres mesos vaig crear l’Observatori de la Felicitat i l’Emprenedoria. L’octubre començo un màster de negocis, innovació i felicitat. M’ho passo bé treballant en aquest àmbit i per primer cop crec que estic aportant alguna cosa. He començat per mi mateix perquè si no, seria impossible.

Aprenent a respirar. Si respirem bé podem arribar a tenir l’equilibri que provocarà la felicitat. Si som capaços de desconnectar el cap i comunicar-nos amb el cos, ja ho tenim.