El desinterès de la justícia per la llengua catalana esdevé crònic
Només el 8,2% de les sentències de l’any passat es van redactar en la llengua pròpia, menys que el 2016
Girona continua sent la demarcació amb més ús judicial del català
L’administració de justícia continua mostrant un menyspreu absolut per la realitat lingüística del país, tal com ho demostren les últimes estadístiques d’utilització del català en les sentències que demostren que aquest manifest desinterès s’ha convertit en crònic. Així les coses, només el 8,2% de les 224.220 sentències que van ser dictades a Catalunya durant l’any passat es van redactar en la llengua pròpia del país, un total de 18.346 resolucions, segons les estadístiques de la conselleria de Justícia de la Generalitat.
La dada suposa un descens de 2 dècimes en relació amb el percentatge de 8,4% de sentències en català del 2016 i es manté la imparable tendència a la baixa, ja que el 2015 el nombre de sentències en català arribava al 8,5%. Els que vulguin maquillar les dades interpretaran que l’ús judicial del català només està estancat, però l’evidència és que l’evident falta d’interès de jutges i magistrats, fiscals i advocats per la llengua pròpia del país fa que cada any siguin menys les sentències redactades en català, tant en números relatius com també en xifres absolutes. En aquest sentit, i davant la ridiculesa de les dades, el fet que entre el 206 i el 2017 s’hagin redactat 93 sentències menys en català s’ha de considerar una petita gran tragèdia.
El nivell més baix d’utilització del català en les sentències, des que hi ha constància estadística, data del 2001, quan aleshores només apareixia en l’1,2% de les resolucions. A partir d’aquell moment, l’ús de la llengua va rebre l’impuls de l’administració i va anar creixent fins que va començar a baixar. El salt més espectacular es va produir entre el 2014 i el 2015, quan es va passar d’un 12,2% a un 8,5%. Aquest salt es va produir perquè es van aplicar nous paràmetres en el recompte que van donar una fotografia més ajustada de la realitat i, en conseqüència, amb un ús de la llengua inferior al que es creia fins aleshores.
El nou descens de l’ús de la llengua per part dels jutges es produeix en un moment en què la conselleria de Justícia està intervinguda per l’aplicació de l’article 155, fet que fa descartar que es puguin activar plans de foment de la llengua com sí que es va produir durant el mandat efectiu del conseller Carles Mundó. Des del poder judicial tampoc cal esperar cap reacció. Fa dos anys, el president del TSJ, Jesús María Barrientos, va afirmar que si el coneixement del català fos obligatori Catalunya seria un desert judicial.
LA DADA
Montilla lidera una campanya de sensibilització
El 128è president de la Generalitat, José Montilla, encapçala una llarga llista de noms de personalitats de l’esfera pública que s’han decidit a col·laborar amb la Plataforma per la Llengua en la campanya El català, llengua comuna, que té com a objectiu sensibilitzar la població de l’ús de la llengua. Són testimonis de persones que han adoptat el català com a llengua habitual de comunicació, sense bandejar l’ús del castellà, i que s’expliquen a través del web llenguaomuna.cat . Aquests testimonis, d’ideologies i procedències diverses, són, a més del president Montilla, el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián; el primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; l’activista i polític Albano Dante Fachin; l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; la ballarina Sol Picó, la religiosa Sor Lucía Caram, la periodista Lídia Heredia, el cantant Santi Balmes, l’actriu i cantant Elena Gadel, l’actriu i cantant Dolo Beltrán, l’actor Lluís Marco, l’arquitecta Benedetta Tagliabue i l’actriu Clara Segura.
En molts dels casos s’explica com mantenint l’ús del castellà per relacionar-se amb els pares, en la seva família –marit i fills– han passat a utilitzar amb normalitat el català, com és el cas de l’alcaldessa Parlon. En el cas de la periodista Lídia Heredia, explica com l’assumpció del català per les noves generacions va fer que els avis castellanoparlants s’atrevissin a fer un ús normalitzat de l’idioma del país d’adopció.