“Passarem més calor a l’estiu perquè tenim un mar més calent”

Estem en un lloc molt peculiar amb unes situacions geogràfiques que donen un clima molt contrastat, molt ric des del punt de vista meteorològic. Hi ha molta riquesa i molta variabilitat en poc temps i pocs quilòmetres.

No crec que siguin extraordinaris, no tenim un clima peculiar però sí molt variat, amb fenòmens que es donen arreu del món però que aquí coincideixen en una zona molt petita. Tenim llevantades fortes, aiguats importants, nevades històriques, onades de calor, mànegues de mar al triangle que formen València, les Balears i Barcelona.

També n’hi ha que es formen a terra, però són molt pocs. El nombre de mànegues que es formen en un any és comparable al nombre de tornados que es formen als Estats Units. Aquestes mànegues són inofensives perquè són febles, però el setembre del 2005 es van formar al delta del Llobregat fins a onze mànegues i tres van tocar l’aeroport del Prat i van moure avions carregats de passatgers. Va ser un tornado de força 2, atenent que la classificació va de 0 a 5.

Als aiguats del 1962 va haver-hi molts morts perquè la gent estava ocupant la llera de les rieres. No van ser dels aiguats més forts, van caure 260 litres en 24 hores. El problema és que van baixar les rieres del Vallès en zones ocupades per l’onada migratòria de l’època; va haver-hi morts perquè la gent estava vivint on no tocava. Si he de destacar un episodi, em decantaria per l’aiguat del 1940, que va afectar el nord-est de Catalunya, al Pirineu. Van caure uns 850 litres per metre quadrat en 24 hores i va arrasar pobles sencers. És un aiguat històric que mai s’ha repetit.

Hi ha el període de retorn, cada cert temps hi ha episodis d’aquest tipus, forts i poc freqüents. En aquell aiguat es van combinar diversos factors: aigua de mar calenta, una llevantada, un aire fred en altura, durant molts dies plou, el terra està moll i no xucla l’aigua... Es donen circumstàncies que acaben en fenòmens violents. Com l’aiguat de Montserrat del 2000, on en una hora es van recollir més de 100 litres. Va caure el pont d’Esparreguera i va haver-hi una esllavissada que va causar destrosses importants.

Catalunya té un clima mediterrani molt temperat. El 1956 es va batre el rècord en una muntanya del Pallars, a menys de 2.000 metres d’altura, on es van registrar 32 graus sota zero. Aquell any es van viure dos mesos molt freds; a Viladecans hi ha un carrer que es diu Calaceit perquè va haver-hi una onada migratòria ja que la gent va marxar perquè no tenia feina, el fred va glaçar les oliveres.

El 2003 es va viure una onada de calor horrible perquè va ser molt llarga, de tres mesos, però no va haver-hi temperatures molt altes. Cada dia teníem 31, 32 graus a Barcelona i a la costa, que no són temperatures extremes, però amb una humitat molt alta i temperatures que no baixaven a la nit de 26. Pel que fa a temperatura extrema, el 26 d’agost del 2010 a Barcelona es va batre el rècord en 230 anys de dades diàries amb 39,3 graus i una humitat del 19%, quan a l’agost normalment és del 60% o 70%. Però va ser molt breu, va durar sis o set hores. Ho vam estudiar a la UPC i ho vam anomenar un flaix de calor, una glopada d’aire molt calent d’Àfrica que puja i se’n va molt ràpidament, dura menys d’un dia. És una nova eina per estudiar el canvi climàtic.

No són estranyes al Mediterrani. Quan l’aigua de mar és més freda és al març, i quan hi ha una entrada de vent fred pot nevar, el que passa és que tenim poca memòria. Però una nevada a la costa no és habitual.

Els fenòmens freds i plujosos del segle XX s’han donat entre els anys quaranta i setanta, i els més càlids es produeixen a partir dels noranta o la dècada del 2000. Sí que hi ha una tendència a produir-se fenòmens més violents ara vinculats a la calor.

Ens hem d’acostumar a passar més calor a l’estiu perquè tenim un mar cada cop més calent, i tindrem una pluja més concentrada. Al cap de l’any plourà més o menys el mateix, però sí que hi haurà uns estius més secs i més llargs; potser l’última pluja arribarà a l’abril o al maig, tindrem un juny, juliol i agost supersecs i cap a l’octubre tornarà a ploure amb intensitat.