“Les roses s’han de tractar amb cura, sense sol directe i amb aigua”

La rosa de Sant Jordi és la vermella. Aquest any destacarà un mica la groga però la vermella seguirà sent la reina.

Sí, però tampoc han estat els números que es preveien. Les comandes de rosa groga s’han triplicat i potser encara quedaran curtes en funció de la demanda.

Ho hem sabut amb temps i mercats com Colòmbia, l’Equador i Holanda estaven preparats. Parlem de roses que venen de fora, perquè la producció local de roses grogues és molt limitada. Aquí majoritàriament se’n produeixen de vermelles.

Del Maresme calculem que és un 10%. El 60% venen de Colòmbia i l’Equador; un 20%, d’Holanda. De la resta, de la Península en ve un 10% i també arriben roses de Kenya i Etiòpia via Holanda.

No, de moment s’està treballant amb la planta ornamental. L’aplicació a la flor serà més endavant. Hi ha tres cultivadors de roses adherits però la campanya tot just ha començat.

Aquí hi ha molt bona qualitat però ens falta tenir la quantitat suficient per dies amb molta demanda com és Sant Jordi. Hi ha floristes que durant tot l’any consumeixen roses de proximitat però quan arriba Sant Jordi no n’hi ha prou. El productor més gran del Maresme en fa cap a 300.000.

Sí, aquí hi ha una rosa que és molt maca que és la Samurai, i n’hi ha una altra, que en queda molt poca, que és la Gran Gala. De l’Equador i Colòmbia ve la Freedom, que és la bàsica de Sant Jordi, amb una tija molt llarga. D’Holanda ens arriba la Red Naomi, que és com una rosa de jardí de color vermell intens. Les que venen de l’Àfrica del sud són roses més petites i amb menys alçada.

La vermella serà la més venuda i en segon lloc quedarà la groga. La blava tenyida surt molt i pot quedar en tercer lloc i en quart, la blanca. Els altres colors com el taronja, el rosa, el fúcsia i les roses matisades de dos colors no es venen tant per Sant Jordi.

Som optimistes. És un dia de cada dia i sempre hi ha més oficines obertes i més gent pel carrer. Moltes empreses compren roses per regalar a les treballadores i se’n venen més. Aquest any podem arribar als 7 milions però la quantitat venuda no se sap fins l’últim moment, perquè d’aquí poden sortir moltes roses però no sabem quantes quedaran al carrer.

Si queden en una floristeria i han estat ben tractades es poden tornar a posar a la venda els dies següents, per la Mare de Déu de Montserrat, i alguns anys, si cau més a prop, pel Dia de la Mare. Les que es venen al carrer, que han estat tot el dia entomant el sol, no aguanten.

Si dura una setmana ja està bé, però cal tenir en compte que les roses s’han de tractar amb cura, sense sol directe i amb aigua. Duren més si cada dos o tres dies tallem una mica la tija de forma inclinada perquè pugui absorbir millor l’aigua. Si la comprem, anem a passejar molta estona amb ella i triguem a posar-la en aigua, no durarà tant encara que sigui una flor de qualitat.

Per nosaltres, Sant Jordi és la il·lusió de tot l’any. Si tens un bon Sant Jordi ajuda a passar l’any perquè la cosa està difícil. La gent no gasta el que gastava fa uns anys. Hem sortit de la crisi i els que han aguantat encara hi són, però no està la cosa per tirar coets.

Com a president del mercat estic convençut que sí, però entenc que si la gent té necessitats prioritza posar una barra de pa a sobre la taula abans que un ram de flors.

Estem treballant molt amb el sud de França. Allà la primavera arriba més tard i són bons clients. També impulsem les Viles Florides, una iniciativa que es va encetar fa set anys i ja tenim prop de 140 municipis a Catalunya. Es valora cada any quina és la vila que cuida millor la jardineria. La flor és vida i és alegria.