El llarg viatge de Vives i Tutó

En vida va ser un personatge il·lustre i l'home de confiança de dos papes: Lleó XII i Pius X. El cardenal Josep Vives i Tutó (Sant Andreu de Llavaneres, 1854-Monte Porzio Catone, 1913) és sens dubte el fill més cèlebre del municipi maresmenc i, com a tal, fa molts anys que es demanava sense èxit el retorn de les seves despulles al lloc que el va veure néixer i que el reclamava. Finalment serà la propera setmana quan en un ofici solemne a càrrec del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, es donarà cristiana sepultura a les restes en una tomba excavada a l'interior de l'església parroquial. L'acte es vol viure a Llavaneres com una festa de retorn i, sobretot, com el final d'un llarg i dificultós camí que té l'origen en els anys vuitanta. Josep Devesa, estudiós de la història local i col·laborador de la biografia sobre el cardenal Vives i Tutó escrita pel caputxí Valentí Serra, El cardenal Vives i l'Església del seu temps explica que va ser monsenyor Jaume Gonzàlez-Agàpito, mataroní i actual delegat d'Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l'Arxidiòcesi de Barcelona qui va iniciar els tràmits. «Parlem dels anys vuitanta, quan Gonzàlez-Agàpito era rector de la parròquia de Llavaneres i va creure oportú excavar una tomba a l'interior del temple per acollir les despulles del cardenal», assenyala. Les bones relacions amb Roma de monsenyor no van acabar de resoldre l'arribada de les restes al municipi «i l'interès es va anar refredant».

L'any 2004, coincidint amb el 150è aniversari del naixement de Vives i Tutó, Llavaneres va preparar un seguit de celebracions que havien de culminar amb el retorn del les despulles. «La sorpresa va ser majúscula quan en obrir el panteó dels Caputxins on estava enterrat es van trobar cinc taüts i cap d'ells amb signes evidents que fos el del cardenal», comenta Josep Devesa. La impossibilitat de resoldre la identificació a temps va impedir que les despulles s'enviessin a Llavaneres, que es va haver de consolar amb una celebració en què va faltar el convidat d'honor. La mala sort semblava poc disposada a cedir quan l'any passat i arran de la publicació el 2008 de la biografia de Vives i Tutó, l'arxiver dels Caputxins de Sarrià, fra Valentí Serra, es va traslladar a Monte Porzio Catone per comprovar in situ perquè era tan difícil localitzar les despulles del cardenal. «Fra Valentí estava convençut que el taüt de Josep Vives i Tutó havia d'estar en un lloc preferent i diferenciat com li corresponia pels seu rang», apunta Devesa, que descobreix que «per accedir al panteó calia obrir una portella i fra Valentí es va adonar que darrere d'ella s'hi amagava un espai on hi havia el taüt amb la identificació corresponent que allà hi descansaven les restes del nostre cardenal».

A partir de llavors només va caler superar els tràmits administratius perquè el trasllat de les restes a Llavaneres es pogués consumar. Ara tan sols és qüestió de dies que el llarg viatge de Josep Vives i Tutó arribi a la seva fi. No hi poden haver més entrebancs? «Esperem i confiem que no, perquè les despulles del cardenal fa dies que es troben guardades al convent dels Caputxins d'Arenys de Mar. Vam creure que era el lloc més adient perquè a més va tenir uns forts lligams amb la família del cardenal, sobretot del seu germà Joaquim Maria». Alea jacta est, doncs.