Patrimoni de la humanitat
D'una bellesa indescriptible, Dubrovnik és una ciutat de perfecta harmonia i d'una gran riquesa artística i històrica, amb dos quilòmetres d'exquisides muralles
-
A l'esquerra d'aquesta cala de gran bellesa natural es pot veure la fortalesa de Lovrijenac (segles XV i XVI. J.B.B. -
Pujar a les muralles de l'antiga ciutat i resseguir-les, permet, a banda del seu interès, unes vistes impressionats. J.B.B. -
L'església de Sant Blai és una de les més boniques de la ciutat. J.B.B. -
Vista detall de l'antic port que encara conserva els seus encants. Avui és de caràcter esportiu i turístic. J.B.B.
La primera impressió en arribar a Dubrovnik és que ens trobem en una bonica, cuidada i endreçada ciutat costanera del mar Adriàtic de l'extrem sud de Croàcia. En entrar a la ciutat vella (Stari Grad), per la porta de Pile (l'antiga porta principal de la ciutat), els qualificatius que es poden anar emprant a mesura que es va fent camí i es puja dalt les muralles, és molt difícil que puguin descriure i resumir tanta bellesa i riquesa artística i històrica.
En resseguir el recorregut, falten ulls per mirar i gaudir d'un decorat natural on es concentren gairebé tots els edificis singulars d'una ciutat que és de les més assolellades d'Europa i que, amb els seus tresors i de manera conjunta, és coneguda com «la perla de l'Adriàtic» tal com la va batejar Lord Byron. A la ciutat vella totes les cases a les quals hi viu gent, són de pedra, i als laterals del carrer central hi ha una gran quantitat de carrerons alguns amb grans escalinates, envoltats per façanes i comerços que daten de l'edat mitjana. És un museu a l'aire lliure, on a les teulades s'hi barregen teules noves (portades de França, en la reconstrucció, perquè eren les que més s'assemblaven a les originals) amb les teules velles. L'any 1979 la ciutat de Dubrovnik va ser inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
«La Placa» o «Stradun»
Abans d'accedir a les muralles medievals, en iniciar el carrer central, «La Placa» o «Stradun», de la ciutat vella, el primer que es troba és la font d'Onofrio, una creació del napolità Onofrio della Cava del segle XV (1438), quan feia l'aqüeducte de la ciutat. Situada a l'entrada de la ciutat, per la porta de Pile, la Gran Font d'Onofrio, tal com és coneguda, era el principal punt d'aprovisionament d'aigua de Dubrovnik. I tot i que va patir les destrosses del gran terratrèmol de 1667 i els bombardejos serbis de 1991 i 1992, encara raja aigua pels seus 16 brocs. A partir d'aquí, en aquesta ciutat que va ser reconstruïda de manera racional després de l'esmentat terratrèmol del 1667, els monuments, palaus, esglésies, convents o catedral, conformen un recorregut de gran interès per recrear-se i dedicar-hi el temps que cadascú cregui necessari. Des de l'església més freqüentada de Dubrovnik, Sant Blai (Svei Vlaho), un edifici religiós dedicat al patró i protector de la ciutat, construïda en el segle XVIII, al davant de la qual hi ha la Columna d'Orlando (1419) que és el símbol de la llibertat i la independència de Dubrovnik, fins al port vell, a la porta Ploce, la del sud. Això sí, aturant-nos al convent de Santa Clara (segle XIII); a la catedral, un edifici religiós construït el 1713 després de la destrucció de l'antiga catedral pel terratrèmol de 1667; el convent franciscà del 1317 que al seu interior té una farmàcia que va obrir el 1391; el Palau Sponza de façana renaixentista; la torre del rellotge amb dues figures de metall que fan sonar la campana cada hora; l'impressionant Palau del Governador, o el monestir dels dominics, un edifici monumental que té accés des la zona del port i a l'interior del qual hi ha una sala per l'exhibició de pintures d'artistes locals i un magnífic pati.
Les muralles medievals
La volta a la muralla són dos quilòmetres i escaig de trajecte que valen molt la pena per fer-se una idea, primer de tot, de la mateixa muralla, una construcció monumental dels segles XIII i XVI que té 16 torres (torres Minceta, que és al punt mes alt; Bokar, al flanc esquerre de la banda de mar; la de Sveti Ivan –Sant Joan–, al flanc dret, i la de Sveti Luka –Sant Lluc– al flanc dret del port, són les principals); i després, pel seu entorn: els carrers, els patis o les teulades, i la vista d'un mar de blau poderós i encisador, i unes belles cales que la voregen. Fora muralles, cal no oblidar-se de la fortalesa de Lovrijenac ni la de Revelin.
DADES D'INTERÈS
CAL VISITAR-HO
La ciutat universal
Dubrovnik és un exemple d'alts valors universals, de la idea de la llibertat i dels valors humanistes, juntament amb el desenvolupament de la prosperitat econòmica, científica, cultural i artística. Va sobreviure al gran terratrèmol del 1667, en el qual van morir més de 4.000 persones i van desaparèixer habitatges, i edificis de gran valor patrimonial. I també s'ha refet de les guerres, com ara l'anomenada guerra dels Balcans, l'any 1991.