Espais naturals metropolitans: corredors verds de muntanya a mar
Les diferents actuacions que coordina l’AMB sobre els espais verds de la metròpolis permeten preservar conreus i boscos, potenciar-los i acostar-los a la ciutadania
Des de les muntanyes del Garraf fins a les platges de Gavà o de Castelldefels, els espais naturals metropolitans s’enllacen entre ells i esdevenen corredors verds que poden ser descoberts i disfrutats pels ciutadans. L’anomenada infraestructura verda metropolitana està formada per aquesta diversitat d’espais naturals que són el suport dels processos que fan funcionar els ecosistemes i que afavoreixen directament la ciutadania, augmentant la qualitat de vida a la metròpolis.
Les muntanyes del Garraf i l’Ordal, el Parc Agrari, les pinedes o les platges, són paisatges pròxims als nuclis urbans. Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aquests espais oberts es gestionen basant-se en la preservació de l’espai agroforestal, facilitant una economia relacionada amb la producció agrícola d’aliments de proximitat així com de la gestió forestal i ramadera.
Descobrir espais verds
Segons l’arquitecta del servei de redacció del pla director urbanístic metropolità, Annalisa Giocoli, el principal repte de l’AMB és “apropar la ciutadania a aquests paisatges mitjançant intervencions de renaturalització que afavoreixin la convivència entre ús públic i espais naturals o productius”. “En aquest sentit –hi afegeix–, els camins públics i els parcs periurbans ens permeten gaudir del paisatge sense pertorbar la seva funcionalitat.” “A les vores urbanes, en el límit entre ciutat i espais naturals, és on es concentren els problemes per concretar aquesta xarxa i on es concentra la major pressió d’ús”, conclou.
Els parcs metropolitans són, doncs, elements pròxims a la població i exerceixen una funció primordial en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. L’AMB té competències sobre el planejament urbanístic i acció directa sobre projectes de millora i manteniment d’aquests espais naturals, platges i parcs, i pot definir una estratègia global de millora de la infraestructura verda metropolitana. Amb les anomenades solucions basades en la natura, potencia la trobada entre ciutat i camp per augmentar la consciència de la ciutadania sobre el valor dels espais naturals.
Mosaic agroforestal
Un dels exemples d’aquesta biodiversitat es pot observar des del parc del Calamot, a Gavà, on convergeixen paisatges urbans, agraris, forestals i litorals. Segons el cap de Sostenibilitat i Patrimoni Natural de l’Ajuntament de Gavà, Armand Ribes, es tracta d’un parc periurbà concebut respectant les espècies ja existents, com ara les pinedes i els garrofers, les quals són, segons Ribes, “testimonis d’antics cultius”. Des del parc, el visitant, a més de disfrutar d’un espai verd, pot contemplar el mosaic agroforestal que formen les rieres i els camps, així com les connexions ecològiques entre el massís del Garraf, la plana agrícola i el mar.