Inauguració del parc 1 d’Octubre, a Bordils
En l’acte, diversos ciutadans van relatar la seva vivència el dia del referèndum
“Per memòria, per justícia i per dignitat. 1 d’Octubre del 2017. Data en què milers de ciutadans de Catalunya van defensar amb valentia el seu dret a votar fent front a la brutal repressió de la policia espanyola.” Són les paraules d’homenatge inscrites en una placa commemorativa col·locada a tocar de l’ajuntament de Bordils, el qual va acollir la jornada del referèndum. Just al costat de la placa s’hi ha emplaçat la senyalització “parc 1 d’Octubre”, inaugurat ahir al migdia. En aquest mateix espai verd situat al cantó est del consistori s’hi ha pintat un bonic mural amb el lema La desobediència és el foment de la llibertat, i els dibuixos d’una urna i ocells sortint d’una gàbia oberta. L’esdeveniment va ser organitzat per l’Ajuntament i l’Assemblea de Bordils. I, coincidint amb la inauguració del parc, es van instal·lar uns plafons amb imatges representatives de com va transcórrer l’1-O a Aiguaviva, al Col·legi Verd de Girona, a Sant Julià de Ramis i a Bordils.
La iniciativa de batejar un espai públic del poble com a “parc 1 d’Octubre” va ser proposada per la Taula per la República de Bordils i aprovada pel ple. L’alcalde, Albert Serrats, va remarcar ahir que és un homenatge als voluntaris que van dedicar moltes hores perquè es pogués celebrar el referèndum sobre la independència, a totes les persones que van defensar els col·legis electorals, als que van anar a votar, als que es van sacrificar i als que, lamentablement, van ser víctimes de la violència policial. A continuació, quatre ciutadans van rememorar la seva vivència durant l’1-O. Dos veïns d’Aiguaviva, Pere i Jaume, van començar aquell dia “votant i amb molta alegria”. Mentre es preparava una arrossada popular, però, va irrompre la Guàrdia Civil. En Jaume va demanar fins a tres vegades que s’identifiquessin, i la resposta que van rebre va ser “a cops de porra”. Hi van afegir que va ser dur, que no ho podem oblidar, i lloen iniciatives com la de Bordils, que “ajuden a tirar endavant”.
Jordi Vidal, un veí de Bordils resident a Girona, ho va viure des del Col·legi Verd. Allà la jornada també va començar amb un to festiu, pacífic i bonic, si bé es va acabar amb una barreja de sensacions d’impotència, tristor i ràbia: “Els agents del CNP treien d’una en una les persones del col·legi, com si arrenquessin cebes. I, en veure que hi havia molta gent i els era dificultós, van rebre l’ordre de carregar.”
Com molts nois i noies del poble, la veïna de Bordils Lia Pou va passar la nit abans del referèndum a l’ajuntament. En un emotiu parlament, va explicar que a les cinc de la matinada va començar a arribar gent i cada cop feia més goig. Al final del dia es va adreçar al Col·legi Verd, on es van intercanviar impressions, i, essencialment, n’extreu l’encoratjadora premissa que “tots i totes que en vam voler formar part ara formem part de la història”.