Alemanya
Commemoració del naixement de Karl Marx
Un bicentenari polèmic
La figura del filòsof topa amb el rebuig dels que recorden que la seva obra ha inspirat o sustentat les dictadures comunistes
La ciutat on va néixer el pensador inaugura una estàtua de 5 metres d’alçada, regal de la Xina
Tres exposicions i una casa museu s’encarregaran des d’avui de recuperar el “sentit” i l’obra d’un pensador universal, Karl Marx, a la ciutat alemanya de Trèveris (Trier, en alemany), el lloc on va néixer un 5 de maig, ara fa exactament 200 anys. Que el lloc on va néixer una de les figures més influents del món, durant dos segles, el recordi en el seu bicentenari no hauria d’estranyar ningú. Però sí que és una mica sorprenent que, a més de diverses exposicions i un ampli programa de debats i seminaris –600 actes, repartits al llarg dels pròxims mesos–, se’ls hagi acudit incloure en aquest festival commemoratiu la inauguració d’una estàtua de 5 metres d’alçada i 2,3 tones de pes, regal de la República Popular de la Xina.
Per al ciutadà alemany d’avui, Marx (1818-1883) és un filòsof potser universal, però amb un llegat com a mínim inoportú. Les seves dues obres fonamentals (El manifest comunista i El capital) han inspirat o sustentat dictadures d’arreu del món. Inclosa la de la República Democràtica Alemanya, l’estat satèl·lit de Moscou sorgit de la divisió del país després de la derrota del nazisme, el 1945, i existent fins mesos després de la caiguda del mur de Berlín, amb la reunificació nacional, subscrita el 1990.
Trèveris, a tocar de Luxemburg, quedava lluny del territori comunista. Marx només va viure a la ciutat durant la infantesa i la joventut, mentre que la resta de la seva vida –especialment els anys en què va formular el seu pensament revolucionari anticapitalista– va discórrer en altres ciutats: primer, alemanyes –com ara Bonn i Jena–; després, entre París i Brussel·les, i finalment, a Londres, on va acabar morint a l’exili.
Que en aquesta ciutat històrica, de 110.000 habitants i amb un nucli antic molt ben conservat, s’hi incorpori aquest Marx made in China es podria veure com un nou reclam turístic. O com una provocació, segons els sectors més conservadors i els que recorden les conseqüències del pensament marxista aplicat a la pràctica política. “200 anys de Marx i 100 milions de morts”, era el títol d’un article d’opinió del diari conservador Frankfurter Allgemeine”. Hi ha qui es conforma reflexionant a través d’articles o d’altres formes de comunicació sobre el totalitarisme en versió comunista. D’altres, com la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), volen aprofitar la inauguració de l’estàtua i el bicentenari del naixement del filòsof i economista per atacar l’esquerra democràtica actual.
Trèveris concentrarà avui la plana major de la socialdemocràcia alemanya, encapçalada per la seva nova presidenta, Andrea Nahles. L’Esquerra, partit opositor d’arrels postcomunistes, també retrà homenatge al seu alemany més universal. Les commemoracions van començar dimecres, amb un acte a Berlín a càrrec del president del país, Frank-Walter Steinmeier, ministre d’Afers Estrangers socialdemòcrata en les dues grans coalicions anteriors d’Angela Merkel. I, representant el món conservador, va intervenir ahir com a orador principal en un acte a la basílica de Constantí, a Trèveris, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. “Cal situar Marx en el seu context i no responsabilitzar-lo dels crims comesos en nom seu”, va dir Juncker, amb relació als sistemes totalitaris comunistes, passats i actuals.