Un petit canvi en l’ADN augmenta el risc d’Alzheimer
Un estudi amb participació de Manel Esteller identifica una alteració genètica que predisposa a tenir la malaltia
Més enllà de l’envelliment, es desconeix encara quins factors determinen que una persona pugui acabar desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. L’herència genètica, una mutació en l’ADN, permet explicar una proporció molt petita de casos, inferior a un 5%. Ara, un estudi en què ha participat l’equip que dirigeix el prestigiós catedràtic de genètica Manel Esteller ha aconseguit aportar noves dades que poden ajudar a explicar l’origen, també hereditari, de fins a un 10% de casos més.
En concret, l’estudi, publicat a la revista Nature Medicine, ha aconseguit demostrar com l’herència de petits canvis en l’ADN acaba alterant l’expressió del gen PM2OD1 i com això s’associa a un risc més gran de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. “El nostre ADN està format per quatre lletres, l’A, la C, la T i la G, amb 6.000 milions de combinacions. El que hem vist és que un petit canvi, el canvi d’una G per una A, acaba inactivant el gen responsable de trencar les proteïnes, i ja se sap que en l’Alzheimer s’acumulen proteïnes, les anomenades betaamiloides”, explica Esteller.
Durant els últims set anys, l’equip d’Esteller, que dirigeix el programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell), ha aconseguit analitzar centenars de mostres de cervell. “Tenim el mapa de les alteracions epigenètiques que passen al cervell, tant de persones amb Alzheimer com en altres demències com ara les associades als anomenats cossos de Lewy o la malaltia de Parkinson.” L’epigenètica és l’expressió dels gens.
El fet de saber amb exactitud quines eren les alteracions al cervell va permetre col·laborar amb l’Escola Politècnica de Lausana, on el grup del doctor Johannes Gräff va detectar que una de les lesions moleculars descobertes per l’equip del doctor Esteller era causada precisament pel fet d’haver heretat una petita variació en la seqüència de l’ADN. “El que passa –explica Esteller– és que aquesta alteració s’associa a la pèrdua d’activitat d’un gen, el PM2OD1, que és un neuroprotector, i per tant les persones que neixen amb aquesta alteració tenen una predisposició entre dues i tres vegades més gran a tenir Alzheimer que una persona que no la tingui”, subratlla el catedràtic de genètica, que entén que la descoberta és important des del punt de vista de la prevenció. “Encara no hi ha un tractament per a l’Alzheimer i per això és important detectar-lo com abans millor, perquè hi ha fàrmacs que en poden retardar l’aparició. Des d’aquest punt de vista, les persones portadores d’aquestes alteracions podrien ser candidates en el futur a participar en assajos clínics”, hi afegeix.
Esteller també ha destacat la importància de la col·laboració internacional entre centres de disciplines científiques diferents. “Aquest treball demostra com d’important és la investigació multidisciplinària per abordar malalties tan complexes i devastadores com la demència.”