MARC FOLCH
PORTAVEU DE L’ENTITAT ECOLOGISTA LA SABOGA, DE L’HOSPITALET
“Que la gent utilitzi el casc amb la bicicleta és un mal indicador”
Marc Folch és des del 2005 a La Saboga, associació que pren el nom d’un peix extingit al Llobregat com a símbol de la tasca que fa per recuperar el riu. També promou l’ús de la bici
D’on sorgeix La Saboga?
Del grup ecologista de Bellvitge, que va néixer com una entitat local a mitjan anys vuitanta i que era molt reivindicativa en temes d’energia solar i alternatives –llavors molt desconegut– i el tancament de les nuclears. També reivindicava la bicicleta com a mitjà de transport. Vaig anar als processos participatius de l’Agenda 21 de l’Hospitalet com a ciutadà interessat pel medi ambient, d’on va sorgir una munió de gent que vam tirar endavant el Projecte Llobregat per recuperar el riu per a la ciutat, ja que no hi havia camí per anar-hi. Això era cap a l’any 2005 i d’aquí va sorgir l’associació La Saboga.
Què significa aquest nom?
La saboga és un peix que posa ous riu amunt i que s’havia detectat al Llobregat. També al Fluvià i a l’Ebre. El vam agafar com a símbol que seria possible la recuperació del riu, amb una llera molt més naturalitzada i sense aigües residuals, i estem en aquest camí.
Amb la construcció de la depuradora del Prat es va recuperar molt el tram final.
Sí, també s’han trobat solucions perquè hi hagi aigua amb una concentració de residus més baixa. Pel que fa a l’accés al riu, a l’Hospitalet ara en tenim un i d’aquí a uns mesos tindrem un pas una mica més digne cap al Prat, que és una reclamació nostra perquè el camí ara és precari i estret però molt utilitzat, i s’ha de recuperar. Al riu hi ha un pas entre Cornellà i Sant Joan Despí que és inundable. Se n’està fent un altre a Sant Vicenç dels Horts i passarà el mateix, s’hi podrà passar segons el cabal del riu.
És cert que el riu s’ha recuperat molt els últims anys per a ús ciutadà i de passeig.
Sí, i s’ha aconseguit per una pressió social més i pel fet de treballar en xarxa amb objectius comuns amb entitats que s’agrupen a la plataforma SOS Delta. Fem també moltes coses per a la promoció de la bicicleta, hem fet una federació d’entitats de bicicleta per tenir una representació davant de la Generalitat i per treballar en xarxa per aconseguir un canvi en la mobilitat. Volem que la gent es desplaci de forma activa, a peu o amb bicicleta, per a benefici de tots, ja que la qualitat de l’aire està a uns nivells alarmants.
Com ha de canviar la mobilitat?
Des de l’àmbit local és més fàcil treballar per als vianants que per a la promoció del transport públic, que depèn de grans infraestructures, i podem insistir més en l’ús de la bicicleta. En ciutats tan densament poblades com l’Hospitalet s’ha d’anar restringint l’ús del cotxe a l’imprescindible i hem de tenir un itinerari de xarxes ciclistes de qualitat que ara no tenim. Falta acabar la xarxa, connectar-la i canviar molts carrils bici, que han d’estar a la calçada i no a la vorera.
Els ciclistes entren ara en conflicte amb els vianants?
Sí. Fa deu anys que notifiquem problemes i senyalitzacions errònies. Carrils bici que fan ziga-zaga entre els arbres, senyalitzacions semafòriques molt lentes que fan que els ciclistes no l’acabin usant o se saltin el semàfor perquè no és gens usable.
L’ideal és que el carril bici baixi a la calçada?
A la carretera l’ideal és un carril segregat del trànsit, i cal anar pacificant la ciutat perquè sigui possible la convivència. Has de fer coses que convidin la gent a no córrer.
Per què li costa a la gent agafar la bicicleta?
Hi ha un tema cultural de prejudicis i la por als cotxes és el més habitual. Però n’hi ha molts, com ara pensar que arribaràs suat a la feina o que passaràs fred o calor o que plourà. Sempre es troba una excusa.
És fàcil moure’s amb bici a l’Hospitalet?
En zones com el centre, que estan molt pacificades, no hi ha gaires dificultats si no tens por al cotxe. Falta, però, molta connexió est-oest; de Barcelona cap a Cornellà l’únic itinerari possible és la Granvia, on has de compartir molt espai amb el cotxe.
En què estan treballant ara?
Hem analitzat una cruïlla de la Granvia durant una hora, al matí, i l’hem comparat amb el mateix registre que vam fer ara fa un any. Analitzem qui passa amb bici: si és home o dona, quin tipus de bici té i quin equipament, i si hi ha hagut conflicte amb vianants o cotxes.
Quina és la conclusió?
Ha augmentat una mica l’ús de la bicicleta. Hi ha més dones i menys ús del casc, tot i que s’usa el doble que a Barcelona. Això és un mal indicador, perquè la gent se sent insegura. Jo no faig servir el casc per ciutat perquè vull donar la imatge que no és perillós anar amb bicicleta. Si la caiguda és molt greu el casc no et salvarà. Hem detectat moltes més bicis plegables, urbanes i elèctriques, i ha baixat la bicicleta tot terreny. I la densitat de ciclistes és força alta, com en una cruïlla de l’Eixample.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.