Societat

L’arquitectura de la fusta es fa major d’edat a Berga

El nou institut de la capital del Berguedà serà l’edifici públic més gran fet sense utilitzar totxanes ni ciment

La construcció a base de fusteria entra en el sector de les cases plurifamiliars

Diu el conte que les cases no s’han de construir ni de palla, ni de fusta, sinó amb pedres i ciment, que si no es fa així ve el llop i se’t menja. El temible llop ha tornat a Catalunya, se n’ha detectat la presència en un ampli territori que abraça diverses comarques del nord del país, inclús al Baix Empordà, però aquesta realitat no espanta els arquitectes i constructors del segle XXI que estan començant a apostar per la fusta com a mètode més sostenible i ràpid de construcció i, a la vegada, tant o més resistent que el sistema tradicional del forjat de ferro, el formigó i la totxana. Tant és així, que l’ús de la fusta per construir edificis ha fet un important salt endavant a la ciutat de Berga, on a la tardor s’inaugurarà un institut d’educació secundària construït íntegrament amb aquest material noble. Es tracta de l’edifici d’ús públic més gran fet mai amb fusta a Catalunya, amb una superfície construïda de 3.500 metres quadrats i un projecte global que arriba als 4,6 milions d’euros de pressupost.

L’edifici que aviat serà una realitat a la capital del Berguedà no és l’únic projecte que permet parlar d’un sector emergent. La cooperativa la Borda està construint al barri de la Bordeta de Barcelona un edifici d’habitatges de propietat col·lectiva que serà el més alt aixecat fins ara a Catalunya, i amb un pressupost d’uns 3 milions d’euros. A l’altre costat de la ciutat, a la plaça de les Glòries, el taller d’arquitectura Cierto Estudio hi ha de començar a construir a final d’aquest 2018 un edifici tot de fusta que es destinarà a habitatge social de l’Ajuntament. Un cop acabat superarà el de la Borda perquè arribarà als set pisos d’alt.

“Això anirà a més”

L’institut Serra Noet suposa la primera realització amb fusta a l’estudi d’arquitectes Fabregat & Fabregat i, per tal com valora l’experiència un dels seus socis, Josep Maria Fabregat, de ben segur que no serà l’última. “Estic convençut que el sector de la fusta anirà a més, caurà pel seu propi pes com ha passat amb la bicicleta en l’àmbit urbà”, explica aquest arquitecte, que reconeix que el projecte de l’institut l’ha obligat a reciclar-se sobre la marxa. “Hem anat fent un màster sobre mètodes de construcció amb fusta a mesura que avançava el projecte”, explica.

També parla en termes similars Jaume Llamas, de l’empresa House Habitat, que treballa exclusivament en la construcció d’habitatges amb estructura de fusta. “La construcció amb fusta és el present, no el futur”, assegura Llamas convençut que és un sector que ha de continuar creixent els propers anys.

Els grans números del projecte del Berguedà diuen que per aixecar l’institut es faran servir 865 metres cúbics de panells de fusta contralaminada. “Tot es fa amb fusta, que és l’element constructiu base que substitueix la totxana. Amb fusta es fan els forjats, els pilars, les parets mestres, la coberta, les escales, tot”, especifica Fabregat, que ressalta el fet que la petjada ecològica per l’ús d’aquest material és molt menor en comparació amb els que s’utilitzen en una obra convencional. “Estalviem l’emissió de 1.700 tones de CO2”, explica l’arquitecte, que també ressalta el valor afegit que suposa contribuir a un millor aprofitament dels recursos del bosc, que a Catalunya està infrautilitzat.

La idea de treballar amb material de quilòmetre zero també és un dels trets distintius del projecte en el qual hi han col·laborat empreses del sector de la fusta de Rialp, al Pallars Sobirà, però també del País Basc i Àustria.

L’empresa de Rialp és Fustes Sebastià, que des del 2009 ha construït ja un centenar de cases de fusta de caire unifamiliar i ara és testimoni del salt que està fent el sector a edificis més gran, ja sigui d’habitatge plurifamiliar o d’ús públic, com l’institut de Berga.

Una de les característiques de la construcció amb fusta és que en funció dels usos que es doni a l’edifici es fa un tipus de tractament o un altre al material. Per exemple, en el cas de l’institut la insonorització és molt important per tal que a l’interior de les aules no s’hi endinsi el soroll que pugui haver-hi fora.

La seguretat és també un element de màxima prioritat. Per minimitzar-ne el risc d’incendi el material rep un tractament de protecció perquè la fusta sigui resistent al foc durant 90 minuts. Això vol dir que si s’aplica una flama en un punt ha de passar una hora i mitja fins que la fusta no s’encengui, temps suficient per detectar el focus d’ignició i activar els sistemes contra incendis.

Pel que fa a la resistència, Fabregat subratlla que la fusta no té data de caducitat i “en tot cas, si d’aquí a unes dècades es decideix que l’institut ha quedat vell i cal enderrocar-lo, el seu material és plenament reutilitzable per a altres projectes o amb altres finalitats”.

El avantatges mediambientals de construir amb fusta es veuen reforçats pel fet que són habitatges energèticament molt eficients. Encara en el capítol de les virtuts, la construcció amb fusta també suposa una acceleració notable del procés constructiu. “A Berga, en dos mesos s’ha muntat tot l’edifici. Les peces van arribar numerades i empaquetades, amb la qual cosa el procés d’aixecar parets i sostres s’ha simplificat molt. El mateix procés utilitzant totxanes i formigó ens hauria portat uns vuit mesos de feina”, especifica Fabregat.

El nou centre educatiu de Berga es construeix a un extrem del nucli urbà i a tocar del camp de futbol municipal. Un cop l’obra estigui acabada i entregada, seran molt pocs els detalls que delataran la utilització de la fusta en la construcció de l’institut Serra Noet. Es podrà apreciar en el sota escala i al vestíbul.

La idea dels arquitectes era deixar una part de la façana al descobert per oferir el referent de la fusta, però finalment es va desestimar per no complicar el manteniment. Tret d’aquests punts de l’estructura on s’hi veurà la fusta a simple vista, la resta tot anirà recobert amb material linòleum.

Una paret que fa un soroll diferent, un edifici on s’hi respira silenci

Els veïns del barri de Sants de Barcelona que passegin pel carrer Melcior de Palau tenen un interessant joc sonor a fer quan arribin davant el número 84. És un edifici nou de trinca, de planta i dos pisos i amb una façana doble; la principal és de pedra perquè no s’ha enderrocat, ja que estava catalogada, i la secundària, a banda i banda, té una aparença i un color absolutament diferents. El joc consisteix a acostar la mà en aquesta segona façana i picar-hi, com es tusta una porta d’una habitació abans d’entrar-hi. El soroll resultant és del tot sorprenent, res a veure amb la fredor metàl·lica que emet un mur de ciment i totxanes. A simple vista, la façana pot semblar que sigui una paret qualsevol revestida de guix i pintada per fer bonic, però el so delata que es tracta d’un material d’una estructura i densitat diferent, perquè és un mur d’una casa construïda completament amb fusta. La façana de l’edifici de Melcior de Palau, acabada amb un revestiment especial de cinc capes de morter de silicat que dissimula la fusta, és només la primera d’un seguit de sorpreses que troba el visitant. Un cop dins de la casa és una evidència que es percep alguna cosa diferent, difícil d’explicar, de la resta d’edificis. El més cridaner és la sensació de silenci, perquè la fusta té una gran capacitat d’aïllar l’interior dels sorolls de l’exterior. Els que hi dormen asseguren que hi descansen millor que en altres cases on han viscut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.