Una vila catalana tocant el Canigó

Vilafranca de Conflent és una vila catalana en territori de l’Estat francès. Des que el 1092 la va fundar el comte Guillem Ramon I de Cerdanya, a l’aiguabarreig de tres rius, en un indret on la vall del Tet es comprimeix entre dues abruptes parets de pedra, cosa que feia que l’únic camí per arribar a l’Alt Conflent i la Cerdanya fos el carrer principal que passa pel centre de la vila, ha exercit com a plaça forta al mig de la muntanya. Murallada, assetjada, destruïda i reconstruïda, la complicada relació entre Catalunya i l’Estat francès li ha marcat la història i la morfologia amb baluards i torres com la del Diable. No deixa de ser significatiu que els principals accessos al recinte fortificat es coneguin com a porta d’Espanya o la porta de França. Si entrem per la primera, a l’esquerra, ens trobarem el bastió del rei i, a la dreta, el de la reina, i ens endinsarem en un espai aturat en el temps ordenat en dos carrers principals: Sant Joan i Sant Jaume. Pel camí podem trobar cases distingides com el casal dels Llar, can Pasqual, can Descatllar o can Marc, que estructuren un clos que convergeix a la plaça de l’Església, on també hi ha l’ajuntament i l’antiga casa del veguer. Són edificis singulars, el primer romànic i el segon construït amb marbre rosa i dominat per la torre de la Vegueria, del segle XIII. Abans d’arribar-hi, girant a la dreta, hi ha el pont de Sant Pere, a partir del qual podríem iniciar l’ascens al fort Libèria –una escala subterrània de mil escalons l’uneix amb la vila–. El fort és obra de l’enginyer Vauban, que, al segle XVII, va ser l’artífex de la segona tongada de muralles i va donar al poble l’actual personalitat. Vilafranca de Conflent, que abans de l’annexió a França va ser cap de comarca i ha anat perdent comerç i habitants, és avui un magnífic centre per gaudir de la vida sense presses. És molt recomanable resseguir el camí de ronda, però també descobrir l’amabilitat d’aquesta vila plena d’artesans i bona gastronomia des d’on podem visitar les coves de les Grans Canaletes, conegudes com el Versalles subterrani, o fer excursions al massís i el monestir del Canigó o al parc natural dels Pirineus catalans.