La Ribera, de dalt a baix
Ens conviden a tastar la clotxa, una magnífica ocasió per descobrir la comarca
-
El poble de Tivissa amb la serra al fons. M.J.R. -
Una de les torres del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles. M.J.R. -
Mapa de situació. -
El riu baixa ple al seu pas pel nou embarcador de Ginestar. M.J.R.. -
El poble de Miravet s'enfila des del riu cap al castell, en una de les estampes més conegudes de la Ribera. J.P.R.. -
Rasquera i la comarca al fons, des del camí que porta a l'ermita. M.J.R. -
La clotxa R. LÓPEZ-MONNÉ (CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D'EBRE).
Anys enrere, quan els pagesos riberencs havien d'afrontar llargues jornades al defora, s'emportaven clotxes per omplir l'estómac. La clotxa, un pa rodó, buit de molla i ple de tomaques, cebes, alls i arengades, que escalivaven al foc i amanien amb un bon raig d'oli, servia tant de carmanyola com d'aliment per recuperar forces. Ara, aquell mos s'ha convertit en motiu de trobada i festa, perquè el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre organitza un esmorzar popular on se serveixen clotxes. Cada any se celebra en un poble diferent: aquest diumenge, els veïns de Ginestar seran els amfitrions.
Dalt les serres, baix al riu
Ginestar està situat al sud d'una comarca absolutament lligada a l'Ebre, que la travessa, com si en fos l'espina dorsal. La majoria de pobles han nascut a la seva riba i hi estan íntimament lligats, fins al punt que se situen al mapa amb relació al riu: uns a la riba dreta, els altres a l'esquerra. És imperdonable, doncs, visitar la comarca sense atansar-se a l'aigua. Però en aquest cas, la idea és veure-la primer des de dalt, baixar al riu, i tornar a pujar a la muntanya.
El terme de Tivissa es caracteritza pel fet de ser molt muntanyós: està situat al peu de les serres de Tivissa i Llaberia, que s'alcen oferint miradors excepcionals de la comarca.
Al mateix poble, la plaça de la Baranova és un balcó encarat a la plana, on la gent seu a fer-hi petar la xerrada. Allí mateix hi ha la gran església de Sant Jaume. Els carrers del nucli antic són estrets i deixen entreveure que estaven encotillats per muralles que s'obrien en els portals d'Avall i de l'Era.
Tivissa pot ser punt de partida de moltes excursions a peu per les rutes de senderisme, que estan senyalitzades, cap a les grans roques, amb més de 200 vies d'escalada o per les vies ferrades. És recomanable visitar Llaberia. El petit poblet està situat a 23 km per carretera de Tivissa, al bell mig de l'Espai Natural de la Serra de Llaberia: des del cim més alt, la Miranda de Llaberia la vista allarga més enllà de la comarca.
Ilercavons
Quan deixem Tivissa, a uns sis quilòmetres per la C-44 en direcció a Móra d'Ebre, cal aturar-se. En aquest punt, a mà esquerra (està senyalitzat), surt un camí que porta fins al jaciment ibèric del Castellet de Banyoles. El poblat està situat en una posició immillorable per controlar el riu (i per tant, les mercaderies que s'hi transportaven). Des de qualsevol punt hom té una vista impressionant de l'anomenada cubeta de Móra.
El Castellet de Banyoles és considerat un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya. S'atribueix a la tribu dels ilercavons i es creu que va ser ocupat entre els segles IV aC i el II aC. S'hi va descobrir l'anomenat tresor de Tivissa, amb arracades d'or, braçalets, monedes, vasos, pàteres argenteres, ceràmica... En època medieval s'hi va bastir un petit castell. L'oficina de turisme de Tivissa ofereix visites guiades per a grups i el jaciment disposa de plafons informatius.
Cap al riu
Seguint la carretera C-44 s'arriba a una rotonda (en obres) que permet connectar amb la C-12, l'eix de l'Ebre, que ens porta fins a Ginestar. Després d'esmorzar amb clotxa i d'escoltar la banda de música La Ginesta, es pot passejar fins al nou embarcador. El camí surt de la plaça del Pou, és molt planer i transcorre entre vinyes, que arriben, pràcticament a l'aigua.
Uns quilòmetres enllà, per la mateixa C-12 direcció sud, a mà dreta, surt el camí cap al pas de barca, un transbordador que permet travessar l'Ebre per Miravet.
Un cop al poble, és de visita obligada el castell templer, que domina la comarca des del penya-segat on el van bastir els musulmans. A més, cal passejar pels carrers antics del cap de la vila i entrar a l'església vella, convertida en espai cultural.
De nou, amunt
Un altre cop a la C-12, cinc quilòmetres avall, s'arriba a Rasquera. Conegut arreu pels seus pastissets, el poble està situat al peu de la Serra de Cardó. La zona és plena de boscos ben conservats i de fonts medicinals, unes aigües que havien estat aprofitades al balneari de Cardó, ara tancat.
Des de Rasquera es poden fer diferents excursions, com la passejada pel Camí dels Frares, la ruta del teix o la ruta de Sant Domingo, que porta fins a l'ermita del mateix nom, des d'on tornem a veure la comarca als nostres peus.
PER ARRIBAR-HI
DADES D'INTERÈS
Clotxa, i molt més
M.J.R.La festa de diumenge dóna el tret de sortida a unes jornades que permeten degustar clotxa a disset restaurants de la comarca fins al dia 1 de maig. «L'any passat en vam servir 10.000 i enguany creiem que superarem aquesta xifra», explica Joan Ramon Casanova, president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la Ribera d'Ebre. Alguns restaurants ofereixen la clotxa clàssica, i d'altres l'han reinventat i es poden degustar pecadets de clotxa, llesca de clotxa, clotxada, pizza clotxa o, fins i tot, clotxa desestructurada... La clotxa és la menja típica per excel·lència de la comarca, però hom no pot marxar sense tastar altres plats: «La Ribera ha estat sempre zona de pas i les diferents cultures hi han deixat petjada, per això tenim una cuina molt variada», explica en Joan Ramon, que cita els bacallans, les escudelles, les cassoles de tros o la cassolada com a mostra de la riquesa gastronòmica de la comarca.