Creix el nombre de famílies sense un habitatge digne

El José Manuel Sánchez encadena contractes temporals. A la seva dona, la Rosa Roig, se li ha acabat l’atur i no troba feina. El seu únic fill, l’Íker, comença a presentar símptomes d’ansietat. I si poden anar tirant és gràcies a la Montserrat, l’àvia que comparteix amb ells la seva pensió. Càritas va presentar ahir la memòria de la seva activitat benèfica durant l’any 2017 a la diòcesi de Barcelona, que inclou també tota la franja costanera, des de Sant Vicenç de Montalt fins a l’Hospitalet. En total, va atendre 22.645 persones, un 1% més que l’any anterior i més del doble de les ateses l’any 2007, quan va començar la crisi. Són xifres fredes, però el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, present a l’acte, va voler recordar que darrere dels números “hi ha un rostre i una història”, sovint més dura encara que la del José Manuel i la Rosa.

I és que la realitat que constata Càritas any rere any és que “la precarietat s’ha instal·lat com a forma de vida per a moltes persones”, com va destacar el director de l’entitat, Salvador Busquets. Ni la feina, molts cops precària, ni el sistema educatiu ni les polítiques de protecció han estat suficients. El nombre de llars sense recursos ha crescut un 78% en aquests anys. I el que és pitjor, no s’albira cap canvi de tendència. El que passa amb l’habitatge és paradigmàtic. El nombre de famílies que no disposen d’un habitatge digne per viure, i aquí entren les que viuen sense sostre, però també les acollides per familiars o amics, en entitats socials o les que viuen de relloguer, ha crescut cinc punts l’últim any i s’ha situat en el 53%. I no només això: l’anàlisi de les dades dels primers quatre mesos del 2018 mostra com el nombre de les famílies sense sostre –inclou albergs, pensions o infrahabitatges– ha augmentat un 25%.

Davant d’aquest precarització de l’habitatge, Busquets reclama a tots els grups de l’Ajuntament de Barcelona que arribin a un pacte qua garanteixi la construcció de com a mínim 1.500-2.000 habitatges socials cada any durant 15 anys. “És un acord que s’hauria de blindar. Aquí tenim un 2% d’habitatge social, quan la mitjana a Europa és del 15%. Seria la manera d’acostar-nos de mica a mica a la mitjana europea”, assenyala Busquets, que es mostra preocupat davant la “incapacitat de les polítiques per aconseguir evitar la transmissió generacional de la pobresa”.