Les metròpolis reclamen el seu lloc en el disseny de la ciutat del futur
Més de 200 experts i 30 conurbacions mundials han participat a Barcelona en els debats, organitzats per l’AMB, sobre els reptes de les metròpolis més enllà d’Habitat III
Les grans metròpolis del segle XXI, entre les quals destaca des de fa unes dècades l’àrea metropolitana de Barcelona, tenen molt a dir en el que ha de ser el disseny de les ciutat del futur, i no només des del punt de vista arquitectònic o d’infraestructures, sinó també en aspectes tan sensibles, essencials i difícils d’establir com la cohesió social, la igualtat o la sostenibilitat.
En el Congrés Internacional de Metròpolis, celebrat la setmana passada a Barcelona i convocat per l’AMB, el vicepresident d’internacional d’aquesta institució, Alfred Bosch, va explicar que el congrés pretén “passar a l’acció” després d’Habitat III, celebrat a Quito el 2016, i va defensar la voluntat de la Barcelona metropolitana de tenir un paper clau en polítiques i temes troncals que es desprenen del congrés. En la inauguració de les conferències, Bosch també va reclamar el reconeixement a les grans conurbacions, les quals no poden estar, va dir, al marge de la governança en els aspectes més sensibles en el debat urbà. “Aquest congrés internacional ha de contribuir al debat en dos temes cabdals: sostenibilitat i igualtat social”, va concloure.
L’aportació de l’AMB
Aquest full de ruta es basa sobretot en la reivindicació que la Nova Agenda Urbana tingui una visió metropolitana. Segons s’estableix en les conclusions presentades per l’AMB al congrés, és necessari desenvolupar una “governança metropolitana compartida”, amb les competències i els finançament adequats, així com aconseguir presència internacional i reconeixement polític internacional i nacional.
Paral·lelament, es considera essencial crear un relat metropolità i polititzar l’espai de la metròpolis: “que sigui apropiat per la ciutadania com a espai d’assoliment dels seus drets bàsics, entre els quals hi ha el dret a la mobilitat, a la cultura a l’habitatge, a l’aire net, o a l’educació, entre molts altres”. A més, segons afegeix el document de l’AMB, “cal assegurar que aquest relat sigui compartit i construït de manera inclusiva i amb perspectiva de gènere”. Finalment, la institució considera imprescindible la solidaritat metropolitana: “No volem ciutadans de primera i segona categoria.” I, finalment, es defensa que totes les grans conurbacions tinguin un projecte metropolità amb un interlocutor que representi el conjunt.
Samper vol ciutats estat o regió
Fins als anys 70 del segle passat el debat sobre l’urbanisme a les ciutats era poc present a les polítiques estatals. Però les migracions del món rural al món urbà, i els canvis socials que aquestes provocaven des del punt de vista social, econòmic i urbanístic, van propiciar, el 1976, la convocatòria, per part de l’ONU, d’Habitat I a Vancouver. El 1996 Habitat II, a Istanbul, va reforçar el compromís global a favor del desenvolupament urbà sostenible. I el 2016, Habitat III, celebrada a Quito, va aprovar la Nova Agenda Urbana que establia el full de ruta per a la planificació de les noves ciutats, les quals han de ser, segons van establir, sostenibles, segures, compactes i resilients.
