“No tinc ganes de patir allí dalt, la meteorologia ens pot afectar”

És una aventura. La idea la vaig començar a madurar l’any passat, cap al novembre. Volia fer un viatge llarg, provar de fer un vol de llarga distància. Una possibilitat era anar fins a la Corunya, a Galícia, però llavors vaig pensar que, ja que aquest any són els Jocs Mediterranis, no estaria malament que el Mediterrani fos protagonista. Portarem la bandera dels Jocs des de Mallorca fins a Tarragona.

Volar per damunt del mar afegeix complicació al repte i eleva el risc d’accident. No s’ha fet mai un viatge així. Sí que s’ha arribat a la Península des de Formentera, ja que fins a Dénia són 30 milles, però de Mallorca a Tarragona hi tinc 102 milles.

Accident no és la paraula, en tot cas el perill és caure a l’aigua. No cauria a plom, aniria planant fins a arribar a l’aigua. Podem tenir problemes de motor, però si es para podem planar. Llavors, m’acompanya una barca de suport i m’haurien de localitzar des del moment en què toco l’aigua. El que passa és que avancem a diferents velocitats i, per això, per suportar l’espera porto quatre armilles salvavides, una radiobalisa, un sistema de ràdio aquàtic, coets i bengales. Vaig ben equipat perquè em vinguin a buscar.

Sí, dimecres ja serem a Mallorca i la idea és tornar dissabte. Però ens cal una finestra de bon temps. No tinc ganes de patir allí dalt, la meteorologia ens pot afectar. M’he preparat 40 litres de combustible per poder volar durant set hores.

Porto dues garrafes de combustible, que ve a ser com portar dos dipòsits. Amb un retrovisor vaig controlant el nivell de combustible del dipòsit que tinc a l’esquena i amb una pera vaig manxant per fer-hi arribar més benzina a mesura que baixa el nivell.

Potser sí que m’he llançat a la piscina, però ara ja hi soc. En el millor dels casos, en quatre hores ho tindrem fet, però el vent és determinant. El vent de cara em pot frenar molt i ho pot endarrerir tot. Segons el pla previst, el vaixell sortiria a les sis de la matinada i jo, a un quart de vuit. Durant una estona estarem molt a prop, de fet espero veure’ls des de l’aire, perquè volo a uns 350 metres d’altura, però llavors els deixaré enrere. La mecànica també és una sorpresa, perquè és un motor molt simple, com el d’una moto de dos temps.

No, si ho hem d’allargar una mica, ho allargarem. Ja que hi vaig, jo vull tornar volant. Buscarem el moment en què les condicions siguin més idònies per sortir.

Estic mentalitzat que aniré a l’aigua. Tinc assumit que serà un vol amb nervis, perquè el que produeix més ansietat és volar per damunt d’una zona on només veus aigua. No és el mateix volar per damunt de camps que fer-ho per sobre del mar; això fa respecte.

He fet setanta milles, que ve a ser la meitat del que em tocarà volar per arribar de Mallorca fins a Tarragona. Va ser un vol de més de dues hores per la plana de Lleida. Vam sortir de Verdú i vam recórrer la Segarra i l’Urgell, passant per Cervera i Tàrrega, una ruta molt bonica i on sobrevoles molts camps. Per fer un bon test volia fer un vol des de Tarragona fins a Osca, que més o menys representaria la mateixa distància que haig de recórrer per venir des de Mallorca fins a Tarragona, però no ha estat possible perquè no hem tingut una primavera gaire favorable pel que fa a les condicions meteorològiques. No he pogut practicar gaire.

Jo havia nedat molt de jove, però el que vull és pilotar bé i arribar a destí. He tingut experiències amb avioneta i alguna amb helicòpter, i ara vull fer això. Des de sempre he practicat esports intrèpids, vaig jugar molts anys a futbol americà amb els Reus Imperials i ara em ve de gust provar aquesta aventura, per boja que pugui semblar.