“A les entitats se’ns utilitza malament, per tapar necessitats”

Sorgeix del servei dels jesuïtes als emigrants d’Alemanya, que n’acull grups que un cop l’any fan un pelegrinatge per algun punt d’Europa. La majoria dels que van arribar ahir venen d’Alemanya, però també viuen a Portugal, Àustria, Itàlia, Luxemburg, Finlàndia i altres estats membres que tenen acollits refugiats sirians. La història és que tots ells van coincidir junts a Síria amb el jesuïta Frans van der Lugt, que el 2014 va ser assassinat a la ciutat siriana d’Homs per Estat Islàmic. Aquest jesuïta va organitzar, durant diversos estius, marxes per la pau i la reconciliació per Síria, amb les diferents comunitats. Per recordar-ho, un cop l’any es troben tots i fan aquesta marxa. És el primer cop que venen a Catalunya. Es van trobar al País Basc, perquè la ruta que segueixen és el Camí Ignasià. Aquesta ruta enllaça el santuari de Loiola (Guipúscoa) amb Manresa. Es va impulsar fa uns sis anys i està totalment senyalitzada amb marques de color taronja. En alguns llocs coincideix amb el Camí de Sant Jaume i és també de pelegrinatge, fins a Loiola.

Hem intentat mobilitzar el màxim de persones per facilitar l’acollida, i la resposta ha estat bona. Diverses entitats lleidatanes hi participen donant allotjament i fent els menjars. Ahir vam celebrar un acte intercultural al pati dels Maristes de Lleida, i aquest matí, a les 9, se surt de davant de l’escola del Palau d’Anglesola cap a Verdú, on al vespre hi haurà sardanes. Demà se surt de Verdú a les 9 del matí en direcció a Tàrrega, on l’Ajuntament organitza una recepció, amb visita al museu i a l’església. S’hi pot afegir qui vulgui.

Els jesuïtes de Catalunya tenim engegada una campanya de solidaritat per promoure una cultura de l’acolliment de persones immigrades. Més enllà d’aquesta caminada concreta, portem molt de temps treballant-la i, a Barcelona per exemple, hi ha diverses famílies que volen acollir. La filosofia de la campanya es remet a la idea de Lugt, que volia afavorir a través de la caminada el diàleg i el treball de reconciliació entre persones de diferents religions. Els participants són joves i musulmans la majoria, tot i que també hi ha cristians i agnòstics. Es tracta de sumar el màxim d’adhesions per seguir reclamant l’acollida de refugiats, lliurant els quilòmetres als responsables polítics. Es preveu que en les diverses caminades en diferents ciutats hi participin unes 2.000 persones i es facin uns 30.000 quilòmetres. El que volem fer és fomentar l’esperit de la convivència tot caminant plegats. Són uns dies per compartir, amb austeritat, la seva experiència personal amb les comunitats que els acullen. Per això animem les persones de les comarques de Ponent a caminar amb ells.

Sí, però cal tenir en compte que es fa en dies feiners i els estudiants just estan en la selectivitat, així que molts no podran participar-hi. Malgrat tot, vindran grups d’alumnes del col·legi Claver de Lleida i de les Vedrunes de Tàrrega, que faran el camí fins a Verdú.

Sí, a Catalunya ho impulsa el servei social dels jesuïtes, i les entitats socials vinculades a la Companyia de Jesús hi donem suport i participem activament.

Estic totalment d’acord que la problemàtica dels temporers és important. Arrels Sant Ignasi som en tot el treball social que es fa pels temporers, però no satisfactòriament, perquè veiem que és insuficient. No s’acaba de respondre a la problemàtica de Lleida: el poc que es fa no és satisfactori. Ens afegim a les reivindicacions d’altres entitats lleidatanes per reclamar més dignitat en l’acollida i el marc laboral dels temporers. No se’ls ha de confondre amb persones sense llar, perquè són perfils diferents. Denuncien que a Lleida no hi hagi un alberg específic per a les persones que venen a treballar.

Hi ha una mala gestió del programa. Reivindiquem espais dignes per a les persones que tenen problemes amb l’habitatge i, políticament, som molt lluny d’aconseguir-ho. A les entitats se’ns utilitza malament, per tapar els forats de les necessitats socials, però realment falta voluntat política.