Els represaliats pel franquisme clamen contra l'oblit en l'homenatge de Vilanova

«Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors.» Aquest és el text que es llegeix en el diploma de reconeixement que van recollir dijous a la tarda els represaliats i les seves famílies i que la majoria llegien enmig de llàgrimes i amb la mirada perduda en el record d'aquells anys. L'emoció continguda es va trencar en escoltar el testimoni d'un d'ells, Josep Ayza (Vinaròs, 1936), que va arribar amb 17 anys a Vilanova i la Geltrú per treballar com a pescador i que alguns anys després va ser víctima d'una detenció «espectacularment violenta», el 23 d'octubre del 1973, junt amb un centenar més de persones: «Va entrar una legió de policies amb la pistola tremolant a la mà i van envair l'església on estàvem reunits, ens van detenir, torturar i empresonar», va explicar dalt de l'escenari Josep Ayza, que finalment va passar «només» dos mesos a la presó Model de Barcelona, «perquè temíem que tot plegat es barregés amb l'atemptat a Carrero Blanco (el dia 20 de desembre del 1973)». Només vuit dels represaliats dels Garraf van poder recollir en persona el diploma de reconeixement de mans de la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, i l'alcalde, Joan Ignasi Elena, el qual va voler destacar en el seu parlament que «la llibertat no ha arribat pel simple pas del temps, sinó que hi ha hagut la lluita, el coratge i el compromís de moltes persones», i va donar les gràcies, en nom de la ciutat, a totes les persones que van fer possible la recuperació de la democràcia.