Els altres desnonaments

Hi ha qui paga religiosament el seu lloguer i perd igualment la casa quan venç el seu contracte. Són, en paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, les víctimes dels “desnonaments invisibles”, víctimes d’una llei pensada per estimular el mercat en temps de crisi i que amb la sortida de la recessió s’ha convertit en la millor aliada dels grans grups immobiliaris i de fons d’inversió que han provocat una inflació com mai s’havia vist en aquest sector. El resultat és que molts llogaters han d’abandonar el seu pis quan venç el contracte de tres anys, perquè no poden fer-se càrrec de l’increment fixat, i altres ciutadans que busquen l’accés a un habitatge de lloguer han de renunciar-hi o canviar de municipi buscant preus més accessibles.

Les dades de la nova bombolla immobiliària parlen per si soles. El primer trimestre de l’any passat a Catalunya l’increment mitjà del lloguer va ser del 9,9%. L’any va començar amb fortes alces a la ciutat de Barcelona però va acabar amb els preus estabilitzats, segons sembla per una saturació, però provocant l’efecte contagi o de taca d’oli i traslladant a ciutats veïnes de l’àrea de Barcelona els increments desmesurats de preus. El problema s’estén, però, per tot el país, i a la ciutat de Girona el 2017 es va tancar amb increments del 10% en relació amb els lloguers que es pagaven a principis del mateix any.

En aquest estadi de coses, amb la represa del govern de la Generalitat i el tret de sortida a la llarga campanya electoral de les eleccions municipals de l’any vinent, els diversos actors polítics sembla que han posat fil a l’agulla per aportar propostes que permetin intervenir en el mercat. Les iniciatives no arriben només de l’àmbit públic, sinó que els agents socials també hi volen dir la seva, com és el cas del grup de treball del Col·legi d’Advocats de Barcelona i del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, que ahir van presentar el seu projecte de reforma de llei d’arrendaments urbans i d’altres lleis amb afectació sobre els llogaters. La mesura estel·lar és proposar que es posi fi als contractes actuals de tres anys de durada, causa principal d’aquests “desnonaments invisibles”, per introduir uns contractes amb sis anys mínims de durada, prorrogables als deu.

Amb aquesta proposta, els advocats superen per elevació la que ja ha posat damunt la taula des de fa uns dies el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, que aposta per fer contractes de cinc anys de durada. Damià Calvet va solemnitzar dimecres davant del ple del Parlament la seva voluntat d’impulsar una llei d’arrendaments urbans catalana a la vegada que es proposa modificar la LAU espanyola amb una proposta del Parlament.

En aquest projecte de LAU catalana s’hi poden incorporar propostes com la que fan els advocats per protegir les persones que viuen en un pis i quan es mor el titular del lloguer han d’abandonar-lo, amb una clàusula de subrogació del lloguer d’un any de durada o fins a la finalització del contracte. Els advocats també proposen modificacions en el terreny impositiu i aposten per afavorir les rehabilitacions amb un IVA reduït del 10%. El col·lectiu de juristes també considera indispensable garantir la participació dels serveis socials en casos de llançaments per evitar que hi hagi casos d’exclusió residencial.