Societat

El comerç és matèria d’estudi

L’Escola Universitària de Comerç, Escodi, crea el grup de recerca Recihum

Investiga el sector des de l’economia, l’antropologia, el dret, la geografia, la psicologia i la sociologia

A Catalunya hi ha cent mil comerços. És un sector, per tant, que es pot considerar un dels principals motors del país. Ara, a recer d’Escodi, l’Escola Universitària de Comerç, adscrita a la Universitat de Barcelona (UB), neix el grup de recerca Recihum (en anglès, retail, city i human, és a dir comerç, ciutat i persones), format per investigadors de diferents disciplines que pretenen investigar i raonar sobre temes de comerç/retail, ciutat i psicologia humana vinculada al comerç i al consum.

“El discurs de quan parlem de comerç és el mateix des de fa vint anys. El discurs públic ha de canviar perquè han passat molts anys i moltes coses. Aquestes coses s’han estudiat i s’estan estudiant i cal que aquest coneixement arribi a les empreses”, explica Núria Beltran, directora d’Escodi. La idea, doncs, de la creació d’aquest grup de recerca és “connectar el sector del comerç, que és molt important, amb la ciència”. I recorda que fins ara aquest sector ha funcionat molt “per intuïció”.

“Oi que hi ha negocis que funcionen i negocis que no funcionen?”, pregunta la directora d’Escodi. “Doncs hi ha d’haver estudis que ho expliquin, i això és el que volem fer amb aquest grup de recerca: a la facultat posem la ciència a l’abast dels comerciants”, diu.

Lluís Frago, investigador principal (IP) del grup Recihum, subratlla aquesta idea: “Volem oferir raonament científic sobre un dels principals motors de canvi del nostre entorn, el comerç. A més, ho fem des d’una vessant territorial molt àmplia, des de la local de Barcelona fins a la metropolitana i la resta del país, i també amb una visió internacional.”

Aquest és l’únic grup de recerca que treballa temes de comerç a Catalunya i és important perquè és interdisciplinari. “Enfoquem el tema del comerç des de l’economia, l’antropologia, la sociologia, la psicologia, el dret i la geografia”, diu Frago, que insisteix que així se’n pot “entendre la complexitat”.

“Fa molta falta entendre què passa en un moment on circula molta informació i no sempre és veraç, on moltes vegades els estudis estan patrocinats per organismes privats que tenen interessos, que pensen les dades perquè surtin les conclusions que ells volen”, diu aquest investigador. També avisa que “avui hi ha molta informació que ve de les administracions públiques amb una certa idea política del comerç que enfoca el discurs cap a una sola direcció”.

Sense interessos

Les empreses privades fan informes ajustats als seus interessos, l’administració “té dades molt rigoroses, això és cert, però té una línia de política comercial que, al nostre entendre, no incorpora la complexitat”, diu Frago. “Nosaltres –insisteix– volem abordar això: volem oferir recerca tan aplicada com fonamental sobre temes de comerç i les seves relacions amb la societat. Analitzem com les botigues de Barcelona no són les mateixes que les de Tarragona i que la política comercial que fas per a Barcelona mai serà òptima ni per a Tarragona, ni per a Valls, ni per a Girona, ni per a Lleida, perquè cada ciutat té la seva idiosincràsia, una manera de funcionar, un consumidor molt diferent, cosa que les administracions no tenen molt en compte.”

Segons Lluís Frago, el que fa l’administració és, bàsicament, “analitzar l’oferta i fer ràtios i establir jerarquies per municipis”. Aleshores es fan llistes, per exemple, de municipis que tinguin un nombre determinat de botigues de roba per habitant, llavors es fan classificacions i rànquings. Frago manté que a més d’aquestes ràtios, que també són útils, “el que fa falta és veure la demanda, fer una anàlisi del consumidor, que és qui mana”.

“En aquest país falta recerca fonamental. Anem molt a toc de notícia del diari, hi ha molts tòpics, molta construcció idíl·lica i nostàlgia ideològica del que és el comerç i s’aboca al comerç valors emocionals. El que cal és planificar bé una activitat que és empresarial i, en segon lloc, cal fer bones polítiques urbanes perquè, en el context actual, si no tens comerç, la ciutat se’t mor, perquè estem en l’època de desindustrialització.”

En aquest sentit, diu el professor Frago, un dels factors més importants que cal analitzar és el de la mobilitat. “Perquè nosaltres no comprem al lloc més pròxim. De quina proximitat parlem: de la de casa, de la de la feina, de quan vas a tal lloc o et desplaces a un altre, d’on vas de vacances? Creiem que s’ha de repensar el concepte de proximitat perquè no és una proximitat de les persones empadronades, sinó que la societat és mòbil; tothom té cotxe i transport públic i la clau del comerç a Catalunya és la mobilitat.”

Els estudiosos del comerç mantenen que Catalunya és cada cop més metropolitana. “Nosaltres volem fer pensar a l’empresari, pensar a l’administració el comerç des de moltes escales que no siguin la municipal, perquè la vida quotidiana, que és el consum, no és municipal, és lliure.” “L’empresari ha de tenir eines empíriques”, explica la directora de l’Escola Universitària de Comerç, Núria Beltran.

“Qualsevol política comercial ha d’entendre en primer lloc l’urbanisme. Saber on viu la gent i que en funció de la ciutat que planifiques, fas i construeixes, tindràs un tipus de comerç”, insisteix Frago, geògraf de formació.

“El que és clar –i això només és un exemple– és que les ciutats que en diem difuses, de la caseta amb jardí, amb piscina, caseta del gos i barbacoa, porten inequívocament al centre comercial. I això és el que hem creat, agradi o no.”

Frago manté que “les divisions territorials han d’anar vinculades amb la quotidianitat de les persones” i recorda que Pau Vila, autor de la divisió de Catalunya en comarques, va tenir molt en compte “on anava a comprar la gent” per dissenyar aquella divisió político-administrativa. “La de Catalunya és la primera divisió territorial del món que es fa sobre la base del que és quotidià per a les persones: on vaig a comprar!” “Nosaltres seguim una mica la idea dels estudis comercials lligats al territori. A Catalunya el comerç forma part de l’ADN, és la base de la construcció nacional del país.”

LES FRASES

El discurs de quan parlem de comerç és el mateix des de fa vint anys i ja és hora de canviar-lo
A la facultat volem posar la ciència a l’abast dels comerciants
Núria Beltran
directora de l’escola universitària del comerç

Escodi rep el fons documental de l’Observatori del Comerç de la UB

Escodi ha rebut el fons documental de l’Observatori del Comerç de la Universitat de Barcelona, fundat pel doctor Carles Carreras. Es tracta d’un extens fons bibliogràfic sobre comerç, consum i ciutat i una valuosa documentació sobre l’activitat comercial de Barcelona i la seva àrea metropolitana recollida els darrers 30 anys. “Estem molt agraïts, especialment al doctor Carreras, per aquesta donació perquè ajudarà molt a tots els que vulguin estudiar comerç, ja que es tracta d’un fons únic”, diu la directora de l’Escola Universitària de Comerç, Núria Beltran, que recorda que “és la primera biblioteca de comerç especialitzada a Catalunya”. L’Observatori del Comerç de la Universitat de Barcelona es va iniciar el 1986 entorn de la redacció d’un informe per a la Cambra de Comerç de Barcelona sobre el comerç concentrat que va donar lloc al llibre ‘Les àrees de concentració comercial de Barcelona’. El 2003, amb la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de Barcelona, l’Observatori va publicar l’atles comercial de la ciutat (realitzat, entre d’altres, amb més de 80.000 enquestes fetes a peu de carrer). Des de l’inici, aquest observatori ha desenvolupat tasques de recerca a escala local, nacional i internacional, i ha destacat la creació de la xarxa internacional Ciudad, Comercio y Consumo, que organitza seminaris biennals a les dues bandes de l’Atlàntic i té nombroses publicacions molt interessants. Durant els seus anys d’activitat, l’Observatori del Comerç de la Universitat de Barcelona ha generat un valuós fons documental i bibliogràfic sobre l’atles comercial de Barcelona i les activitats comercials i de consum, en general. El fons de l’Observatori del Comerç de la UB està format per l’atles comercial de Barcelona, dossiers i estadístiques comercials i per més d’un centenar de llibres i diverses col·leccions de revistes de la biblioteca particular del doctor Carles Carreras sobre comerç i consum. “Aquesta recerca és fonamental per assentar els fonaments teòrics per tirar endavant el grup de recerca Recihum”, diu Lluís Frago.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia