L’arròs com a signe d’identitat d’un poble

No és un sector econòmic potent de què depengui l’economia local, ni de bon tros, però, en canvi, el cultiu de l’arròs és el signe identitari de Pals. Per tant, en aquest municipi els resulta indispensable cuidar-lo i difondre’l, i encara més ara, quan els anomenats productes de proximitat estan recuperant el seu lloc als restaurants i les cases. La plantada tradicional d’arròs que des de fa 21 anys se celebra en aquest poble del Baix Empordà s’ha d’entendre en un context de defensa del patrimoni. I també com un homenatge a les generacions que van haver de treballar en una feina tan dura, molt abans de la mecanització. Ahir, al mas Carles, es va celebrar l’edició d’aquest any, en què van participar unes 150 persones. “Ens importa molt com a llegat”, resumia l’alcalde, Sergi Brull, quan sortia de l’esmorzar de pagès que va precedir la demostració de la plantada a mà, a càrrec de set veterans. Després, gent del públic va poder experimentar-ho en primera persona.

En èpoques reculades, molt abans que s’inventés el turisme, quan a la costa eren pagesos i pescadors, sí que la producció del cereal més popular del món era una activitat bàsica a Pals. Després, vindrien unes quantes davallades, però mai va desaparèixer del tot. Josep Clausell, del molí de Pals (un dels dos molins arrossaires del poble), explica que, ara, en el sector hi ha entre 20 i 22 pagesos, que conreen unes mil hectàrees i produeixen unes 5,5 tones anuals. La collita d’aquesta temporada –entre setembre i novembre– serà millor o pitjor segons el temps que faci. Convé, segons Clausell, que no plogui massa ni faci molt de vent.