Carta de la víctima de la Manada

Hola a totes i a tots,

Suposo que pensareu que aquesta carta és per explicar la meva versió i la meva vivència, però no és així. Aquesta carta és d’agraïment. Mare, pare, gràcies no només pel suport sinó per treure forces d’on no en teníeu i haver-me-les donat a mi. Gràcies per tot el que m’heu ensenyat i per tot el que m’ensenyareu, però sobretot per no abandonar-me, ni abandonar-vos a vosaltres per molt que volguéssiu. Gràcies a les meves ties, als meus avis, als meus oncles i els meus cosins. Per fer-me veure que en això es basa una família. En ser-hi sempre, passi el que passi.

Vull també donar les gràcies a les meves persones, les meves elegides, les millors eleccions que he fet en aquesta vida. Per donar-me suport, plorar amb mi, enfadar-vos perquè no tenia sentit el que sentia. Per riure, per fer-me veure que el millor i el pitjor de la vida cal compartir-ho, per odiar i sobretot per estimar. Vosaltres m’aixequeu.

També vull donar les gràcies a totes les persones que m’han ajudat en aquest camí. Tant de bo mai us hagués conegut, però la vida és així i et porta a les millors persones en els pitjors moments i això és per alguna cosa. Tant de bo mai t’hagués conegut, amiga, de debò. Però gràcies a això tinc una persona imprescindible en la meva vida. Companya de batalla, que sé que mai oblidaré.

També vull agrair a tota la gent que sense conèixer-me va prendre Espanya i em va donar veu quan molts me la van intentar treure. Gràcies per no deixar-me sola. Per creure’m, germanes. Gràcies per tot, de cor.

Gràcies a tothom que ha parlat de mi un segon per repudiar el que ha passat. Associacions, persones del carrer, personalitats polítiques, famosos, periodistes que m’han respectat i, en general, a tot el que s’ha preocupat per mi. Gràcies per fer-me sentir una altra vegada part de la societat en què sembla que si et violen has de portar el cartell de violada enganxat al front. Gràcies per lluitar, cridar, plorar i fer costat a aquesta causa.

Finalment, per mi el més important: denuncieu. Ningú ha de passar per això. Ningú ha de lamentar-se de beure, de parlar amb gent en una festa, d’anar sola a casa o de portar una minifaldilla. Ens hem de lamentar tots de la mentalitat que té aquesta societat on això li pot passar a qualsevol. Us ho asseguro. Aneu amb compte amb el que dieu, no sabeu quantes vegades he sentit parlar de “la noia de Sanfermines” sense saber que aquesta noia estava asseguda al teu costat. Per cert, no sóc “la noia de sanfermines”. Sóc la filla, néta, amiga i potser, aquest “de” sou uns de vosaltres, així que si us plau, penseu-ho abans de parlar.

De la mateixa manera que estem mentalitzats i no fem broma amb malalties, no podem fer broma amb una violació. És indecent i està a les nostres mans canviar-ho. Si us plau, només demano que per molt que penseu que no us creuran, denuncieu. Us puc assegurar que tot el camí que cal recórrer no és del grat de ningú, però què hagués passat si jo no hagués denunciat, penseu-ho.

Està molt bé condemnar uns fets, però tots hem de ser partícips del canvi. Personalment, que el meu cas hagi remogut la consciència d’una persona o hagi donat forces a una altra persona per lluitar, em dono per satisfeta.

Per a totes les dones, homes, nenes, nens que esteu passant per alguna cosa semblat: es pot sortir. Pensareu que no teniu forces per lluitar, però us sorprendria saber la força que tenim els éssers humans. Expliqueu-ho a un amic, a un familiar, a la policia, en una piulada, feu-ho com vulgueu, però expliqueu-ho. No us quedeu callats, perquè si ho feu, els esteu deixant guanyar a ells.