Barcelona rep amb tots els honors els refugiats
Els seixanta immigrants que van ser recollits pel vaixell ‘Open Arms’ quan anaven a la deriva a la costa de Líbia són traslladats a centres per a la seva recuperació
Tenen 30 dies per demanar l’asil
Barcelona va voler escenificar ahir una benvinguda llargament esperada dels refugiats que fugen de la guerra de Síria i de la fam, l’esclavatge i la persecució en altres països africans. L’expectació per rebre els 50 immigrants rescatats pel vaixell de l’ONG Proactiva Open Arms era molt gran, i van ser molts els curiosos que van seguir de lluny l’operació, la majoria sense poder-s’hi apropar però mirant-ho des del moll, alguns amb prismàtics.
A dos quarts d’onze del matí, el vaixell va entrar al port de Barcelona, i ho va fer escortat per una fragata de Salvament Marítim, una altra de la Guàrdia Civil; l’Astral, que també és d’Open Arms, i d’altres embarcacions històriques, com el Barceloneta, de Barcelona, i el Quetx, de Badalona. Mentre el vaixell entrava a port, activistes d’Open Arms s’enfilaven a l’estàtua de Colom i li penjaven del braç que assenyala Amèrica una armilla salvavides taronja com la que s’han de posar els nàufrags, en una acció amb què es volia denunciar davant del món la política d’Europa i els milers de víctimes a la Mediterrània.
Els 50 homes, cinc dones i cinc menors, tres desemparats, havien naufragat fa quatre dies davant de les costes de Líbia i un cop salvats ni els ports d’Itàlia ni de Malta els van voler acollir. Ahir, deia Anabel Montes, cap de missió d’Open Arms, els salvats “estan contents que finalment un estat els hagi volgut acollir, però alhora estan a l’expectativa perquè no saben ben bé què els passarà”. Les possibilitats són moltes, i que hagin arribat no és sinònim que, finalment, s’hi puguin quedar.
L’alegria per l’arribada i per poder posar els peus en terra ferma després de tants dies d’estar al mar, la van expressar els immigrants –que procedeixen de quinze països diferents– tot entrant a port cantant. Diversos voluntaris que viatgen en l’Open Arms van poder gravar-los cantant i ballant el Bella Ciao (que és una cançó italiana contra el feixisme) en unes imatges que ràpidament van ser difoses per les xarxes socials.
Els cants i l’alegria van ser el colofó perfecte perquè Barcelona s’estrenés com a port que rep refugiat, i va ser perfecte per una posada en escena que, sobretot, volia agrair la missió del vaixell Open Arms i visibilitzar la disposició de la ciutat a ser punt d’acollida. Amb la mateixa idea es va fer a la tarda una festa popular, i l’Ajuntament va penjar una pancarta de benvinguda a la plaça Sant Jaume.
Però l’escenificació no va deixar de ser simbòlica, perquè Barcelona, de fet, fa mesos que rep refugiats. Cada dia arriben autocars a l’Estació del Nord provinents d’Andalusia, i ahir mateix l’alcaldessa, Ada Colau, explicava que tan sols en els últims quinze dies han arribat més de 500 persones a la ciutat. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Colau va demanar a l’Estat que distribueixi a les ciutats els diners que envia Europa per acollir refugiats. Va dir que “és prioritari fer bé l’acollida per no donar ales a l’extrema dreta”. L’alcaldessa va recordar que els refugiats que arriben “són un percentatge molt mínim” i que la ciutat “està perfectament preparada per acollir-los”.
Un cop el vaixell va atracar, en un primer moment hi van entrar especialistes de Salut per mirar que no hi hagués cap passatger amb alguna malaltia infecciosa. Després van anar baixant un a un, i un cop a terra la Creu Roja els havia preparat bosses d’avituallament amb roba, menjar i estris d’higiene personal. Van poder estar-se en una sala de descans i, allà mateix, van quedar a mans de la policia estatal. Un grup de lletrats es van posar a la seva disposició. Els menors desemparats van ser traslladats a un centre de la Dgaia, les cinc dones i dos menors van quedar a mans de centres municipals i els 50 homes van ser traslladats a les dependències de la residència Blume de Cornellà. Tenen 30 dies per fer papers, perquè la policia els investigui i, si tot va bé, puguin demanar l’estatus de refugiat.
LA FRASE
“Al mar hi ha persones”
El director i fundador de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, va carregar ahir contra “els països que actuen com a porters de discoteca”, en al·lusió a Malta i Itàlia, que van denegar l’entrada del seu vaixell ara fa quatre dies amb els 60 immigrants que acabava de recollir del mar davant de les costes de Líbia. Camps va voler deixar clar que la seva ONG es dedica a rescatar “persones”, ja que “al mar no hi ha immigrants, hi ha navegants o nàufrags”. En una roda de premsa al Museu Marítim de Barcelona ahir a la tarda, unes hores després d’haver ancorat al port, Camps va preguntar-se: “Som els únics que complim la llei? No som a la Unió Europea?” En tot cas, el responsable d’aquesta ONG, que a Itàlia, per exemple, ha estat perseguida acusada fins i tot d’afavorir la immigració il·legal, va agrair a l’executiu de Pedro Sánchez l’“agilitat” del dispositiu d’acollida, però va recordar que aquesta és “una obligació” dels estats membres. Òscar Camps va recordar: “En els quatre dies que ha durat el viatge de les costes de Líbia a Barcelona hauríem pogut salvar moltes més vides.” El desembarcament dels seixanta immigrants de l’Open Arms va ser, ahir, un exemple de coordinació entre les administracions estatal, catalana i de Barcelona, va reconèixer l’alcaldessa Colau.