El «paseíllo»

Asseguin en una banda un grup de seguidors del Barça, i a l'altra un altre d'incondicionals del Madrid. O millor, agafin una colla de socialistes de pedra picada, que n'hi ha, i els asseuen davant d'un grup de votants convençuts del PP (ja sé que això últim costa una mica, però si perseveren algun en trobaran). Els asseuen, els tanquen amb pany i clau i els deixen un dia. O no, millor un mes sencer amb els seus dies i les seves nits per discutir i arribar al consens sobre què és millor. Si ser del Barça o el Madrid, o de Zapatero o de Rajoy. Segurament, quan obrin la porta no haurà canviat res. Si de cas, l'únic consens que hauran assolit és el referit a la inutilitat d'un exercici que no només no pot servir per canviar opinions, sinó que probablement aconseguirà l'efecte contrari. Aquests dies, al Parlament, un grup d'experts, entre els quals hi ha prestigiosos científics, escriptors, filòsofs, empresaris i fins i tot toreros (que ara per ara no han fet com els bombers i s'han presentat a la comissió vestits de paisà), es deixa la veu discutint a favor i en contra de les curses de braus amb arguments que van més enllà de la ciència i la lògica, perquè a aquestes altures dubto que hi hagi algun agosarat disposat a sostenir que a l'animal això que li fan a la plaça més que mal li provoca pessigolles. Més enllà de la metafísica, l'objectiu d'aquesta discussió no és ja posar-se d'acord, que seria impossible, sinó decantar el sentit d'uns vots que estan decidits des de fa dies, i que fan molt difícil que el Parlament acabi prohibint les curses de braus. I si això és així és perquè el PSC, que en un primer moment va entrar al quite i va donar llibertat de vot als seus diputats, ara ha decidit cridar-los a files, no fos cas que se li esvalotés el galliner, o el corral, i l'acabés enganxant el toro. Mal que ens pesi, aquesta comissió fa ferum de pantomima, de comèdia o, per acabar amb un símil taurí, de paseíllo.