De becada a monitora
Dues joves que havien assistit a colònies i casals socials ajuden ara nens en risc d’exclusió
No és només una setmana de vacances lluny de casa o unes classes de repàs a les tardes. Les colònies i els casals socials que organitza la Fundació Pere Tarrés són una lliçó de vida. I si no que ho preguntin a Badia Boukta i a Iman Ouchen, dues joves de 21 i 20 anys, que durant anys van coincidir al centre de dia de Sant Vicenç dels Horts, on anaven becades per fer classes de repàs, i que aquest estiu han fet juntes de monitores a les colònies per a nens vulnerables que la mateixa entitat ha organitzat a la casa de colònies Casal de l’Esperança, a Ogassa, el Ripollès.
No només ha estat la seva particular manera de retornar a la societat el que la societat els ha ofert. Totes dues tenen una vocació pedagògica extraordinària que ja havien detectat els monitors que les havien tractat. “Quan la Badia va arribar per primer cop a les colònies tenia disset anys i ja se li veia la seva sensibilitat amb els nens. És constructiva, positiva, responsable i discreta”, comenta Maria València, directora de la colònia. Va ser la Maria qui la va animar. I la Badia ha tornat aquest any a la casa. “Cada racó és ple de records de quan era una nena, però aquesta experiència, aquests records, també m’ajuden a tractar els nens”, explica.
La Badia va arribar amb la seva família del Marroc quan tenia dotze anys. Al centre social de Sant Vicenç va rebre suport, però també va aprendre valors i maneres de fer dels monitors que la van rebre. “El fet d’haver viscut l’experiència des de l’altra banda també em permet oferir el que jo crec que els nens necessiten”, afirma.
És així que la Badia ha esdevingut un referent per a altres nens i nenes en situació de vulnerabilitat semblant a la seva. És el cas d’Iman Ouchen. De petites compartien tardes al casal i totes dues van fer juntes el curs per treure’s el títol de monitores. I aquest estiu la Badia va animar l’Iman perquè l’acompanyés al Casal de l’Esperança. “Jo la Badia la conec des de petita i ella em va dir que podia venir a les colònies”, explica l’Iman, que ha viscut l’experiència com qui viu un somni. “Se m’omple el cor cada cop que un nen aprèn una cosa de mi, cada cop que somriu”, relata. Ara està fent un cicle superior d’educació infantil, però ja està pensant a fer un grau d’educació primària quan acabi.
