Divuit cims per la llibertat

“Sé que soc a casa quan veig la Mola. És el meu nord, el nord dels terrassencs i de molts vallesans. La miro quan obro la finestra de l’habitació dels meus fills. I els explico que hi viu un drac que baixa a Terrassa per la festa major.” Amb aquesta piulada, Josep Rull convida a participar en l’ascensió simultània de divuit cims el dia 13 d’octubre en solidaritat amb els presos polítics, els exiliats i els represaliats per la causa de la independència. La iniciativa sorgeix d’un grup d’amics a qui agrada la muntanya i que vol homenatjar els polítics perseguits i reivindicar-ne l’alliberament. “Volem que el poble els torni l’agraïment per la lluita que estan tirant endavant”, explica un dels promotors, Gabi Tomàs. El simbolisme de fer el cim i la sensació de llibertat que dona coronar-lo han inspirat la proposta, en un país on la política i l’excursionisme sempre han anat de bracet.

Cadascun dels divuit represaliats ha escollit una muntanya que el representi o que li agradi, que li porti bons records o, senzillament, que podia veure des de casa quan estava en llibertat. En aquest sentit, el president Carles Puigdemont ha triat el Puigsacalm, el punt més alt de la Serralada Transversal –com la plataforma política que impulsa– i relativament a prop del seu poble, Amer. Oriol Junqueras, d’acord amb la seva espiritualitat i amb la proximitat amb Sant Vicenç dels Horts, convida a pujar Montserrat. Dolors Bassa, és clar, ha escollit el seu veí Montgrí. Carme Forcadell insta a coronar el Montcaro, a les Terres de l’Ebre. Lluís Puig, el tossal del Rei, també als Ports de Tortosa-Beseit, el punt on conflueixen Catalunya, el País Valencià i Aragó. I Jordi Turull, el Comabona, pel pas dels Gosolans, tan a prop del seu Josa de Cadí enyorat. “El Cadí forma part de la meva vida. El pas dels Gosolans l’identifico amb records familiars, amb amics i amb una enorme sensació de llibertat”, evoca l’exconseller de la Presidència. “Vaig fer el Carlit amb la família i uns bons amics, Toni i Gemma. L’esforç de cadascú i la solidaritat per superar la grimpada final van permetre que els petits no es quedessin pel camí. Si fos lliure, faria de nou el Carlit, metàfora cap a la República de tothom”, anhela Jordi Sànchez. “El tossal de les Torretes és la primera muntanya que vaig fer i on espero tornar aviat”, desitja l’exiliada Meritxell Serret.

Cada cim serà apadrinat per un centre excursionista, que es coneix les rutes i el terreny pam a pam. De moment ja hi ha inscrites més de 400 persones, però és només el tret de sortida. L’aportació, de deu euros, anirà a parar a l’Associació pels Drets Civils. Els participants rebran una samarreta i una assegurança. Familiars dels presos i exiliats participaran en les ascensions i, un cop a dalt, es preveuen lectures d’escrits dels represaliats i la interpretació de peces musicals. “La finalitat és fer-los arribar el nostre suport, oferir-los el nostre esforç i fer el nostre crit a la llibertat des dels punts més alts del nostre país”, explica l’organització.

Jordi Cuixart ha escollit l’escaient Canigó. “Pàtria, et donà ses ales la victòria; / com un sol d’or ton astre es va llevant; / llança a ponent lo carro de ta glòria; / puix Déu t’empeny, oh Catalunya, avant”, que diria Verdaguer.