El misteri de les veus

Ahir a quarts de deu el tren en direcció a Barcelona es va aturar a l'estació de Montgat durant mitja hora. Cap avís, cap explicació, silenci. Elevo una protesta i puja tan amunt que arriba a les orelles del conseller Nadal. El conseller em fa trucar per Miguel Ángel Remacha, director de Rodalies. M'explica que ell anava en el mateix tren –viu a Vilassar– i que ha pogut escoltar com en l'aturada a Montgat el maquinista ha repetit tres vegades, en català i castellà, el motiu de la paralització. Em diu que en aquell moment estava a punt de felicitar el maquinista per escrit. Remacha i jo comprovem horaris per si no parlem del mateix tren. Parlem del mateix tren. Potser al meu vagó no anava la megafonia. Podria ser, em diu el director de Renfe. Hi ha un misteri, però: quan a l'estació del Clot el maquinista ha dit per l'altaveu (només en castellà) que el tren es desviaria cap a l'estació de França sense passar per Sants, jo ho he escoltat perfectament. Em diu que esbrinarà què ha passat i que ja me'n donarà notícies.

A Remacha ahir li vaig causar un disgust. Tan content com estava del servei d'avisos. Em va dir que fins i tot un passatger, sense saber amb qui parlava, havia exclamat: «Com es nota que el servei és de la Generalitat.» Jo també ho dic: abans no em telefonava ningú.