La bateria, ja en procés

Els segons i els minuts d’un comptador van començar a córrer i a sumar les hores dimecres, al punt de les dotze de la nit, a la sala La Mirona de Salt. La pantalla d’aquest cronòmetre, amb el temps sobreimprès que es va acumulant, està situada just al darrere d’un gran llaç groc i d’una imponent bateria. En aquesta hi ha el músic David Ferrer, veí de Flaçà, que no deixa de tocar, tocar i tocar. Si aconsegueix culminar el difícil propòsit que s’ha marcat, el seu so instrumental continuarà de manera imparable fins a l’Onze de Setembre des de l’escenari on està. Per a la recta final d’aquesta fita i com a colofó de la Diada, diverses entitats sobiranistes volen anar-li a donar suport per transmetre-li força i energia en el dur compte enrere, ja que està previst que el repte conclogui dimarts vinent a mitjanit. L’objectiu que s’ha fixat Ferrer consisteix a tocar la bateria sis dies seguits, descansant tan sols vint minuts cada quatre hores. En aquestes curtes aturades es pren cinc minuts de caire més personal per a ell. I, en l’escàs quart d’hora restant, dorm en un llit que va instal·lar a la planta de dalt de La Mirona, on hi ha els camerinos, una nevera i on es pot dutxar. Per poder agafar el son de manera molt immediata es va començar a preparar temps enrere a consciència. Es va sotmetre a uns processos d’hipnosi que l’ajuden a relaxar els músculs. Aquesta tècnica, a més, li ha permès sobretot introduir una sèrie d’ancoratges al cervell que porten la persona a induir el son ràpidament en unes circumstàncies concretes i que fan que el descans sigui més intens, amb la sensació d’haver pernoctat hores. En el seu cas aconsegueix dormir fàcilment veient un determinat color, amb l’olor de l’encens o escoltant una certa cançó.

Tres fisioterapeutes s’aniran tornant i l’assistiran durant estones mentre toca; un amic seu està en tot moment a La Mirona i dorm també allà per estar pendent de qualsevol cosa (per exemple, l’ajuda en el tema alimentari, portant-li barretes energètiques i batuts); una infermera passa tres cops al dia per controlar-li les pulsacions i mirar que tot estigui correcte, i hi ha un dietista i un psicòleg al corrent per si cal mobilitzar-los. Si assoleix el seu propòsit de tocar la bateria durant 144 hores, Ferrer entrarà al llibre Guinness dels Rècords. Superaria d’aquesta manera l’actual recordman: el portuguès Carlos Santos, que va fer una marca de 133 hores i 3 minuts. Ferrer ha emprès aquesta iniciativa principalment per tres motius: com un exercici de realització personal; per donar rellevància a la bateria com a instrument musical i per exigir la posada en llibertat dels presos polítics catalans i el retorn dels que s’han vist forçats a marxar a l’exili.

Fins al dia 11, La Mirona està oberta les 24 hores. Per l’espai on actua va passant gent per veure Ferrer en directe i atrets per la curiositat de l’esdeveniment. Dimecres va començar envoltat d’un bon nombre de públic que el va estar acompanyant fins a les tres de la matinada. A la sala s’han col·locat taules i cadires per a l’ocasió i ahir a les sis de la tarda es va obrir el servei de barra, que estarà en funcionament les 24 hores. El director de La Mirona, Quim Marcé, comenta que el repte està obtenint una molt bona repercussió: “A part de la superació personal, tocar la bateria és el que més li agrada i lliga totalment fer el repte musical en una sala de concerts. També seria molt positiu poder entrar al llibre dels rècords Guinness, tant si s’aconsegueix com si es fa l’intent. I em va semblar rodó que sigués amb l’objectiu de donar ressò a la injusta situació dels presos polítics catalans o a l’exili, i que coincideixi amb una data clau com és la de la Diada”.