Barcelona insta els privats a fer habitatge públic
Colau obté els suports polítics necessaris per obligar els promotors a destinar un 30% dels seus projectes a pisos protegits
La mesura porta la petja d’entitats com ara la PAH
El govern d’Ada Colau va fer ahir un pas definitiu en el seu anhel per forçar els promotors privats a ser corresponsables de les polítiques públiques d’habitatge en una urbs de les necessitats, i carències, com és Barcelona. La comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de la capital catalana va aprovar –gràcies als vots de BComú, ERC, el PSC i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé– una modificació del pla general metropolità que, un cop sigui vigent, obligarà a destinar un 30% de la superfície dels projectes residencials de més de 600 m² a pisos de protecció oficial. La ratificació de la mesura, que afectarà indistintament noves construccions i rehabilitacions, és pionera a l’Estat tot i que ja està prevista en la llei d’urbanisme i ha estat impulsada per un conjunt d’entitats com ara la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) o el Sindicat de Llogaters, entre d’altres.
Representants d’aquests col·lectius, van ser ahir al consistori barceloní abans de la votació per expressar la seva satisfacció pel pas fet. També en va parlar l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que va qualificar de “punt d’inflexió” l’aprovació de la iniciativa per les implicacions directes que té sobre el sector privat. Els càlculs que fa el consistori, partint de la base que entre el 2008 i el 2016 s’han alçat una mitjana de més de 1.100 habitatges nous a la ciutat, són que el parc d’habitatge públic s’engreixarà en unes 330 unitats cada any. A banda d’aquest element quantitatiu, un altre argument de pes que exposa el govern de Colau és que, gràcies a l’obligatorietat aquesta oferta residencial protegida, aquesta no es concentrarà en zones en transformació, com molt sovint passa ara, sinó en àrees com per exemple el centre. La creu de tot plegat, i que l’Ajuntament reconeix, és que no són pas pocs els promotors que han decidit avançar l’execució de projectes, que podien estar més o menys en letargia, per esquivar el nou marc normatiu.
LA FRASE
La Generalitat té l’última paraula
Un cop superat el tràmit d’ahir, la mesura haurà de ser ratificada definitivament pel ple que se celebrarà a finals de mes. No es descarta que aleshores el suport polític a la iniciativa sigui fins i tot més granat, ja que l’executiu dels comuns manté converses obertes amb formacions com ara el PDeCAT, Ciutadans o la CUP, que en votacions com la d’ahir han optat per fer una reserva de vot. El PP, de fet, és l’únic partit que ha pres partit obertament en contra. Com que es tracta d’una modificació de planejament, l’aprovació definitiva de l’expedient recau en la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat. Sobre això representants de la PAH han explicat que ja s’hi han reunit perquè no posi pals a les rodes a la iniciativa.
