“Vaig crear una aplicació per comunicar-me amb el meu fill”

De la unió del nom del meu fill petit, Gueorgui, i de pic de pictograma. Vaig crear aquest nom en honor del meu fill petit. Gueopic va néixer en forma d’aplicació tàctil per la pura necessitat de poder-me comunicar amb ell. És un nen que quan va arribar, ja que el vam adoptar a Rússia, no tenia cap comunicació de cap tipus, ni visual ni verbal, quedava sempre aïllat, i era molt complicat.

El vam conèixer quan tenia un any i va arribar aquí amb dos. L’autisme se li va diagnosticar un cop va ser aquí. És cert que ja vèiem a Rússia que hi havia alguna cosa, però no imaginàvem que tenia aquesta dificultat tan important. Va evolucionant en edat però no en les seves activitats. Als tres anys li costava molt caminar, tenia problemes de mobilitat, autisme sever, microcefàlia, hipoacúsia i altres patologies. Encara ara en surten més, com ara una possible síndrome d’alcoholisme fetal.

Ell és autista no verbal. No parla. Si vaig crear Gueopic com a aplicació tàctil és per la necessitat de poder-me comunicar amb ell i que ell es pugui comunicar amb nosaltres. Totes les app que trobem per a nens amb autisme són aplicacions al meu parer molt complicades, tenen molts menús i pàgines addicionals incompatibles amb el meu fill. Vaig parlar amb un amic que té nocions d’informàtica, el Genís Jansà, i li vaig proposar crear una aplicació on poder incloure imatges quotidianes del meu fill: fotos d’una ampolla d’aigua, la seva roba, el seu lavabo, les seves joguines, de manera que ell identifiqués les seves coses, no pas amb dibuixos com els pictogrames, sinó amb imatges reals. A part d’això jo vaig gravar la veu damunt la imatge.

Si ell clica sobre la pilota sent la meva veu, o la de la seva mare, o la del seu germà, dient “pilota”. Això ens va ajudar molt perquè quan li donaves la tauleta amb una cinquantena d’imatges i li preguntaves què volia, ell buscava la imatge i hi clicava a sobre. Em deia què necessitava en el moment que ho necessitava i a mesura que sentia la veu en les imatges intentava pronunciar-ho igual. En el cas del paté deia “atè”, imitant el que sentia. Quan ho vaig veure vaig esborrar de l’aplicació la llengüeta del paté. Quan no trobava la imatge m’ho deia verbalment, de manera que vam crear un llenguatge molt bàsic però que fa que la comunicació amb ell a casa sigui molt fluida.

No, expressar accions és molt complicat. És un nen que entén les ordres més bàsiques, com ara “Posa’t el pijama”, però no entén “Avui anirem a caminar per la muntanya”. Han de ser frases molt simples. Quan vam tenir l’aplicació feta i vaig veure que en tres mesos el meu fill va passar de no comunicar-se gens a fer una evolució tan brutal va haver-hi gent que es va interessar per l’app. Després de picar a moltíssimes portes vaig anar a parar a mans de Ramon Lamiel, que era gerent de l’Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona. L’aplicació li va semblar una eina summament útil per a necessitats molt simples. L’Ajuntament de Barcelona en va fer difusió i va donar una important aportació econòmica, i vam decidir crear l’associació Gueopic, que intenta informar i ajudar les famílies amb l’app i amb assessorament. Fem moltes xerrades, col·loquis, activitats lúdiques i formació.

Sí. Un cop tens l’aplicació instal·lada hi pots posar les fotos que vulguis, però recomano un volum d’imatges molt concret. No cal fer 50 fotos de samarretes diferents a veure quina vol, amb la foto d’una samarreta sabràs que el nen se’n vol posar una. Creiem que l’aplicació ha tingut èxit perquè poses la veu en l’idioma nadiu de la família, no és una veu robotitzada. També pots fer les imatges tan grans com vulguis. I si el nen té un problema visual, pot tenir menys fotos però més grans.

El Guiorgui em pot demanar qualsevol cosa, d’una manera molt simple i bàsica, però s’ha creat el seu propi vocabulari i la seva forma de comunicar-se. Si vol aigua dirà “abua”, si vol paté dirà “atè”, però abans era impossible que emetés aquests sons i al cap de tres mesos de tenir l’aplicació va començar a emetre’ls. Aquesta aplicació s’està usant en centres d’educació especial, entre logopedes i en escoles ordinàries amb necessitats especials. Des de fa un parell d’anys lliurem tauletes amb l’aplicació instal·lada a persones sense recursos econòmics per tot el món, sobretot a Sud-amèrica. Tenim 250.000 visites a la nostra web, cosa que ens fa veure que hi ha un interès important al darrere.