“Els dibuixos? A la paperera; tenia por”

Gest de valentia

És això el que ha decidit Sara López. Fer com sempre. El primer cop que aquesta professora de català es va plantar va ser a batxillerat. Els alumnes feien exposicions orals de temàtica lliure i un dels estudiants va decidir parlar de la llibertat d’expressió. Es basava en el cas del raper Pablo Hasél, condemnat per enaltiment del terrorisme per les seves cançons. “L’alumne va assegurar que a l’Estat no hi havia llibertat d’expressió perquè Hasél havia estat reprimit, i jo, per tancar el cercle, vaig posar la cançó que 25 rapers havien fet per donar-li suport.” “En acabar la classe, un alumne espanyolista em va dir, davant de tots els alumnes, que si jo no sabia que a l’institut no es podia parlar de política.” En privat, la professora li va respondre que potser sí que en algun moment s’hauria de “mossegar la llengua”, però que “no permetria que un alumne no pogués expressar el que ell havia pensat i treballat”. “M’ho vaig pensar dues vegades abans de posar la cançó –admet–, però els estudiants hi tenen dret; la meva feina és intervenir si sé alguna cosa, donar-los més informació i eines perquè puguin treure les seves pròpies conclusions”, argumenta.

Fa anys que s’intenta qüestionar la feina dels professors. Com recorda Somescola, la plataforma es va constituir precisament per lluitar contra els “atacs sistemàtics” al sistema educatiu català. “L’intenten destruir amb la llengua, dividint l’alumnat i ara dividint el professorat”, reflexiona Corbera. Ramon Font, portaveu nacional del sindicat majoritari en l’ensenyament,Ustec-Stes, destaca que els atacs han adquirit una nova dimensió: “Per primer cop hem de defensar l’article 20 de la Constitució, la llibertat de càtedra, que és la garantia que el professor pot donar les explicacions que cregui oportunes i que poden ser diferents de les del professor del costat”, recorda Font. Després de l’1 d’octubre, el sindicat va publicar un butlletí monogràfic amb l’explícit títol de Cobertura legal per perdre la por de tractar continguts democràtics dins l’aula.

Ustec recorda que a Catalunya hi ha 1,5 milions d’alumnes escolaritzats i només s’han rebut 150 denúncies, que han afectat 500 docents. Però l’advertència és clara: tothom pot ser el proper cap de turc. Ester Marquès, professora de música, no només va llençar els treballs de l’1 d’octubre, sinó que, tot i que figurava en el currículum, el curs passat va decidir no ensenyar Els segadors. Un altre cop, per si de cas. “I vaig fer la cançó Els avantpassats, i quan tots els nens cantaven emocionats «Tot això passava abans que fóssim catalans», encara que era a classe i sense pares, vaig passar por perquè estaven molt exaltats, ho deien amb molt sentiment.” També es nota la tensió en l’ambient. “Al principi, als claustres parlàvem de tot això que estava passant i anàvem tots a l’una –recorda–, però a mesura que anaven passant els dies, les coses van anar canviant. Primer, no ens vam afegir a les aturades; després, no sortíem al pati per reclamar la llibertat dels presos…” “S’ha optat per la prudència”, constata.

Amb peus de plom s’ha hagut d’anar en molts altres casos. Com explica Sara López, al departament de llengua de la seva escola, al Baix Llobregat, van estar discutint si tractaven com cada curs el llibre Em dic Paco, d’Eric Larreula, que parla del conflicte d’identitat d’un adolescent, fill d’immigrants, que viu a Catalunya. “I he treballat llibres amb els quals no he tingut problemes els cursos anteriors i ara sí”, com Sortir de l’armari lingüístic, de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

“El problema és el dia a dia, que vas tota l’estona mesurant què pots dir i què no”, resumeix Jordi Mata, professor de Badalona, que parla clar: “Jo no he viscut una repressió directa de l’equip directiu com ara que em prohibís parlar de determinades coses, però m’he aplicat l’autocensura.” Mata compagina la docència amb la feina de regidor i, com a representant d’un partit polític independentista, se sap doblement vigilat. “A cinquè vaig fer un projecte sobre la pau, i el material que et dona el Centre de Recursos Pedagògics parlava de com es financen les guerres i especificava el percentatge que l’Estat destinava a armes, però tot i que sé que és una dada objectiva no la vaig donar per por de transmetre un missatge anti-PP o anti-Estat”, explica. “No saps quina és la línia vermella que pot fer que t’acusin d’estar adoctrinant”, lamenta.

“Aquest tema no entra”

No és l’únic canvi que ha hagut de fer el professor Mata. “A coneixement del medi social, hi ha un tema sobre com funciona la Generalitat i no el vaig donar: com el podia explicar sense parlar del 155 o que el president del govern està a l’exili?” Com recorda, els docents sempre treballen en “interacció amb l’entorn” i, fins i tot en el cas de temes molt tècnics, els nens tenen dubtes i pregunten, i al final “tot es complica”. “Haver arribat fins aquí és una llàstima; la censura és la pèrdua de dignitat de la nostra professió”, assegura Mata.

Aquest estiu, l’associació de mestres Rosa Sensat va creure necessari debatre el que estava passant a les aules després de l’1 d’octubre i van concloure que “la neutralitat en l’educació és una idea que posa en perill la formació del sentit crític de les persones: no existeix l’educació neutral”. Com recorda la presidenta de Rosa Sensat, Francina Martí, s’ha de poder tractar qualsevol tema amb dues premisses clares: “El respecte pels infants, independentment del seu origen, cultura o religió” i que els “criteris no siguin imposats, ja que s’han de donar eines perquè cadascú tregui les seves conclusions”.

Els mestres tenen clara la seva funció i només volen exercir-la amb llibertat. Tot i que aquest curs que s’acaba d’estrenar quatre docents de Sant Andreu de la Barca continuen sent investigats, els claustres recuperen la confiança en si mateixos. “Ens han fet tenir por i a vegades ho han aconseguit, però ens trobaran més forts”, assegura López.