Societat

La República i el circ

Als anys trenta del segle passat, l’Olimpique Circus de Salvador Hervás i la família de Willy Frediani van portar els millors espectacles a una ciutat que s’obria als nous temps i a la modernitat

Les Fires de Sant Narcís es con­ver­tien en un període pro­pici per a l’arri­bada de circs i aquests, per apro­fi­tar la gran afluència de gent, solien ins­tal·lar-se prop de l’espai on els firai­res plan­ta­ven les seves atrac­ci­ons: pri­mer, a l’avin­guda de Jaume I i, més tard, a la Devesa, apro­fi­tant que els firai­res també s’hi van tras­lla­dar. La pro­xi­mi­tat amb Figue­res feia que els circs que visi­ta­ven la capi­tal altem­por­da­nesa per les Fires de la Santa Creu també s’apro­pes­sin, abans o després, a la capi­tal de la demar­cació. A vega­des, hi havia circs que visi­ta­ven Girona dues vega­des un mateix any, com ara l’Olim­pi­que Cir­cus de Sal­va­dor Hervás, el 1934. En una entre­vista publi­cada a El País l’any 2002, la seva neta, Paquita Hervás expli­cava: «El meu avi patern era un comer­ci­ant de gra, un bohemi. El circ el tor­nava boig i també el fla­menc. Es va que­dar vidu molt jove. Un dia va venir a Catar­roja Char­lie Rivel, el gran pallasso, el van enta­ba­nar i va posar un circ. Ningú no sap d’on li venia la vena, però el cert és que la con­ta­giar als seus fills. La meva tia, Pepita Hervás, va ser una gran tra­pe­zista, entre altres habi­li­tats, i el meu pare, Sal­va­dor, que era artista i direc­tor, va ser el qui va con­ti­nuar amb la com­pa­nyia.» Paquita Hervás asse­gu­rava que va ser el seu pare qui va donar la pri­mera opor­tu­ni­tat a artis­tes poste­ri­or­ment con­sa­grats, com ara Ángel Cristo, Ton­netti, els pallas­sos ger­mans Cape i Fran­cisco Tébar Picazo, El Gran Picaso, a qui defi­nia com el millor mala­ba­rista del món i que en aquell moment tre­ba­llava a Las Vegas. Paquita Hervás asse­gu­rava que, entre músics, artis­tes i mun­ta­dors, la cara­vana del circ, que tenia un gran pres­tigi, estava for­mada per45 per­so­nes. Com reco­llia L’Auto­no­mista el 27 d’octu­bre del 1934: «Com els altres anys, demà diu­menge, el popu­lar circ Olim­pi­que farà les pri­me­res fun­ci­ons de Fires amb els nous números que pre­sen­tarà el seu direc­tor, Sal­va­dor Hervàs, de qui, després de vol­tar per totes les regi­ons espa­nyo­les, ara, l’espec­ta­cle torna a la nos­tra ciu­tat. Segons les referències que tenim, les pro­pos­tes que pre­sen­ten els artis­tes de l’Olim­pi­que seran del grat del públic més exi­gent i agra­da­ran tant els petits com els grans, amb números com ara el dels esca­la­dors o els dels acròbates que aca­ben de tri­om­far al local Olímpia de Bar­ce­lona. En els espec­ta­cles de l’Olim­pi­que Cir­cus hi ha som­riu­res, ale­gria i bon humor, ja que els seus excèntrics ofe­rei­xen al públic el millor del seu reper­tori.» Un reper­tori que, entre d’altres, inte­gra­ven la com­pa­nyia ciclista core­ogràfica Las Nove­llos, que pre­sen­tava el mun­tatge Revista rodant del cicle i havia tre­ba­llat al circ Empire de Lon­dres, els Frères Fer­rer, valo­rats com els millors de l’època, i la pare­lla de clowns infan­tils Tim i Tom, dos vai­lets de 6 i 9 anys que feien xalar els nens.

Una altra com­pa­nyia que, en anys de la República, va actuar a Girona va ser la dels ger­mans Fre­di­ani, oriünda de la Tos­cana, acròbates en terra i amb números eqüestres entre què des­ta­cava la columna de tres homes sobre un cavall al galop. La com­pa­nyia estava for­mada pel cap de la família, Willy Fre­di­ani, casat amb Celina Bugny de Bray, d’ascendència noble i empa­ren­tada amb Henri de Tou­louse-Lau­trec –pin­tor ena­mo­rat del circ–, un germà d’en Willy, en Beby, que es va fer un nom com a pallasso, i els fills del matri­moni: en Sizine, l’Umberto, en Sacha, l’Ame­rigo, la Regina –que les cròniques des­cri­uen com una ama­zona molt bella i par­ti­cu­lar­ment ele­gant– i en Fran­cisco, cone­gut fami­li­ar­ment i entre els amics com Manolo o Ratón i que es va esta­blir a Mataró. El 1933, Sebastià Gasch va publi­car al set­ma­nari Mira­dor: « Willy Fre­di­ani té tot el tipus de l’home de circ. És un enfant de la balle cent per cent [...] Un dels enci­sos més grans d’aquest circ ambu­lant és la seva orques­tra. Una petita orques­tra d’ins­tru­ments de vent pen­jada a dalt de tot de la tenda, més enllà de la dar­rera grada, que toca una música ele­men­tal, apta per a tots els públics. [...] Afició boja de la gent del circ, filla d’una vocació que res ni ningú no és capaç de tòrcer. Com­pa­nyo­nia abne­gada de la gent del circ, que no tro­baríem enlloc més. Ni entre els còmics, ni entre els músics que s’entre­de­vo­ren, ni entre artis­tes, ni lite­rats, només el circ!»

El 3 d’abril del 1935, L’Auto­no­mista reco­llia que el Circ Naci­o­nal, que havia parat a l’avin­guda de Jaume I, havia debu­tat amb gran èxit de públic i pre­sen­tava un pro­grama, que les cròniques defi­nien com un bon espec­ta­cle. Els espec­ta­dors podien gau­dir amb: els acròbates «excèntrics» Nito i Rubio; l’anti­po­dista C. Jar­que; Els 4 Oli­ver’s, domi­na­dors de la barra; Les Anso­nies, gim­nas­tes d’una força i agi­li­tat gens comu­nes; Les Tra­so­ba­res, per­xis­tes aeris; Miss Arminda, una de les millors tra­pe­zis­tes vis­tes; els «ori­gi­nalíssims» clowns Yus­seff i Franys i, final­ment, Los Pemaki, en un impor­tant número moto­ci­clista. Segons el diari, totes eren atrac­ci­ons «d’un alt valor artístic i de gran emoció» i que merei­xien els aplau­di­ments del públic.

Las Novellos i Los siete Méndez

El 7 de maig del 1934, L’Autonomista publicava un anunci a la plana 2 en què es comunicava que, els dies 9 i 10 d’aquell mes, a l’Olympique Circus que s’havia establert a la plaça del Governador, o sigui en els terrenys que avui ocupa l’edifici de l’antic govern civil, a tocar la plaça 1 d’Octubre, se celebrarien tres sessions de circ, amb una atracció principal, Las Novellos, ciclistes acròbates conegudes com «les reines del pedal», i en què també hi hauria una de les formacions amb més èxit de l’Estat, Los siete Méndez, inicialment una troupe internacional d’acròbates saltadors i més tard un trio de pallassos, que van ser habituals a les comarques gironines: van actuar sis vegades a Figueres i, per les Fires de Sant Narcís del 1929, a la plaça de braus de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia