El grup promotor de Llei d’Habitatge exigeix al govern espanyol la retirada immediata del recurs al TC
Tenen el suport de l’alcaldessa de Barcelona i el batlle de Sabadell, a més d’altres càrrecs municipals i entitats socials
En un manifest denuncien que cada dia hi ha 43 desnonaments, el 65% dels quals són lloguers
El grup promotor de la ILP Habitatge han presentat aquest dimecres un manifest per exigir al govern espanyol la retirada immediata del recurs que va interposar l’executiu del PP al Tribunal Constitucional contra la Llei d’Habitatge i ha reclamat que la Generalitat prioritzi de la seva agenda “l’aplicació total, efectiva i immediata” del text, inclosos els convenis amb les subministradores perquè assumeixin els deutes de les famílies en exclusió residencial. Al manifest, hi han donat suport l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i diverses entitats com el Col·legi d’Advocats de Barcelona, els sindicats CCOO i UGT, Òmnium, l’ANC, la Federació Catalana de Municipis i el Sindicat de Llogateres, entre molts altres.
La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Lucía Delgado, ha demanat que la retirada del recurs s’acordi en el Consell de Ministres d’aquest mateix divendres davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional emeti la sentència en breu i s’ha mostrat convençuda que aquesta llei es recuperarà.
El manifest denuncia que cada dia hi ha 43 desnonaments, el 65% dels quals són lloguers, seguit dels d’hipoteca, a més d’advertir que cada dia “augmenten els de famílies que accedeixen precàriament a habitatges buits”. Així mateix, assenyala que la llei “va garantir una segons oportunitat a les famílies, es van aturar milers de desnonaments, va augmentar el parc d’habitatge públic, es van assegurar reallotjaments adequats i també va assegurat l’accés als subministraments bàsics amb una protecció més extensiva que el bo social”.
A més, el manifest veu la Llei 24/2015, suspesa en la seva part d’habitatge, un “instrument imprescindible per aturar i revertir l’exclusió residencial” i assegura que d’haver estat vigent ja s’haguessin impedit uns 45.000 desnonaments.
Sobre el recurs del PP, el manifest carrega contra el PP per “actuar premeditadament en contra de la protecció d’aquest dret i a favor dels interessos privats de la banca i els fons voltor”.
“D’aquesta manera, la sangria de desnonaments ha de ser atesa només amb recursos públics, mentre la banca, rescatada amb diners públics, continua acaparant recursos sense cap retorn social, enriquint-se desmesuradament tot i ser part responsable de la mala praxi bancària i l’emergència que pateix la població”, continua el text, que avisa que el parc públic d’habitatge no arriba al 2%.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat que des que la Llei d’habitatge va ser impugnada s’haurien evitat que 600 famílies haguessin estat desnonades a Barcelona. Es tracta d’una xifra de la qual l’Ajuntament en té constància, tot i que s’ha mostrat convençuda que “segur que són més”. Per això, considera que “il·lustra la urgència” que el recurs es retiri immediatament.
Des de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’ICAB, Roger Sabata, ha afirmat que la llei era un “topall” per a “l’atac dels drets més bàsics” i ha afegit que “qualsevol actuació contra aquesta llei és “reaccionari, insolidari i cruel”, mentre que dos representants dels Bombers indignats i UGT-Bombers, José Luis Pagán i Xavier Díaz, han advertit que amb l’augment de la precarietat comporta que també pugi la sinistralitat. Per la seva banda, el secretari de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migracions de CCCOO, Toni Mora, ha destacat que encara “hi ha molta gent que no ha sortit de la crisi” i que es troben en situació d’una “emergència habitacional” o que han estat expulsats de casa seva.
El manifest compta de moment amb el suport de 50 signants inicials: ajuntaments com Barcelona, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts i Reus, entre d’altres; la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis; Col·legis Professionals, sindicats i entitats del tercer sector com CCOO-Catalunya, UGT-Catalunya, la Taula Tercer Sector Social, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia de l’ICAB i l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets, Col·legi d’educadores socials. I també moviments socials i societat civil organitzada com el Sindicat de Llogateres, Òmnium Cultural, l’ANC, Habitat International Coalition, CONFAVB, Aigua és vida, FAPAC, ILP Renda garantida, Bombers indignats i UGT-Bombers.