Els jutjats de clàusules sòl ja no atenen fins al 2019
L’Advocacia Catalana en torna a denunciar el col·lapse, amb 18.000 demandes més entre el juliol i l’octubre passats
El Consell de l’Advocacia Catalana va tornar a exigir ahir una solució real i eficaç per atendre les demandes per hipoteques abusives, ja que els quatre jutjats únics a tot Catalunya habilitats expressament per resoldre-les ja no atenen més casos fins a mitjan 2019.
En concret, el consell informa que el jutjat de primera instància 50 de Barcelona ja no fixa assenyalaments en espera d’un nou reforç. El jutjat de Lleida està donant cita per a finals del 2019, mentre que a Tarragona i Girona es fixa l’acta d’audiència prèvia entre el març i l’abril del 2019. A més, el consell exposa que entre el gener i l’octubre passats es van presentar als quatre jutjats un total de 18.457 demandes noves, les quals s’han de sumar a les 18.474 reclamacions, presentades entre el juny i el desembre del 2017, ja que la majoria estan pendents de sentència. El percentatge d’assumptes pendents de sentència, (taxa de litispendència) a finals de juliol del 2018 se situava en un 81,60%, mentre que l’índex de resolució era només d’un 18,40%. “Això vol dir que, a Catalunya, amb prou feines dos de cada deu demandants per clàusules sòl han vist resolta la seva reclamació als jutjats”, alerta l’advocacia.
Per tot això, els catorze col·legis d’advocats de Catalunya demanen al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i al Ministeri de Justícia que no renovin aquest pla, que es va implantar el juny del 2017 arran de la sentència del Tribunal de Justícia europeu que va deixar sense efecte les clàusules sòl que cobraven els bancs.
El CGPJ ha incrementat el nombre de jutges en aquests quatre jutjats, però el col·lapse continua i l’Advocacia Catalana aposta perquè les demandes siguin assumides per més jutjats. “Tenint en compte que un 99% de les resolucions són favorables al ciutadà, el fet que es trigui tant a dictar sentència el perjudica”, va manifestar el president de l’Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, Per Naveira, “la provincialització de les clàusules sòl no només allunya la justícia del ciutadà, sinó que fa inviable la resolució dels assumptes en la mateixa proporció que resultaria si es repartissin entre tots els jutjats de primera instància del territori, en funció del domicili del demandant”.