Cinema per a l’esperit

L’apparition (L’aparició) (2017), del francès Xavier Giannoli (autor, entre altres films, de Madame Marguerite (2015); La prière (La pregària) (2018), de Cédric Kahn, o Mi querida cofradía (2018), de Marta Díaz, són algunes de les pel·lícules que es podran veure a la XV Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que se celebrarà del 15 al 30 de novembre a diverses ciutats catalanes però que tindrà com a sales principals, com els anys anteriors, la Filmoteca de Catalunya i els Cinemes Verdi, que, per cert, fan ofertes per poder veure tota la programació a preus molt baixos. Aquesta és una oportunitat per veure cinema amb missatge i que ens presenta situacions i vivències de diverses religions, sobretot les que són presents a casa nostra. És una manera d’apropar el gran públic a les diferents realitats de les religions, moltes vegades amb simpatia, altres amb arguments de molta profunditat. No es tracta de pel·lícules religioses, sinó que fan reflexionar al voltant de les religions i l’espiritualitat.

La novetat de la mostra d’enguany és que s’entregarà el I Premi de Cinema Espiritual de Catalunya a un director o directora que s’hagi significat pel seu compromís amb la societat a través de la seves pel·lícules. El premi, que entregarà la consellera de Justícia, Ester Capella, ja que el departament d’Afers Religiosos ara està sota la seva competència, es lliurarà en un acte solemne a la basílica de la Sagrada Família.

La mostra inclou en total un cartell de dinou pel·lícules i dos curtmetratges. Està previst que se’n facin setanta-dues projeccions en total. En el marc de la commemoració de l’Any Raimon Panikkar (Barcelona 1918-Tavertet 2010), la mostra ha seleccionat algunes pel·lícules que reflecteixen el seu pensament, entre les quals hi ha la pel·lícula d’animació La tortue rouge (2016) (La tortuga vermella), de Michael Dudok de Wit, una faula muda sobre la relació de l’ésser humà amb la natura que sorprèn silenciosament. Un nàufrag arriba en una illa, d’on intenta escapar infructuosament: una tortuga vermella li ho impedeix. A poc a poc el protagonista es va adaptant a una nova relació més contemplativa i menys invasiva. D’aquest nou estat brolla l’amor inesperat i la vida en comunió. Un homenatge, doncs, a la recerca del que és sagrat, molt adequat per homenatjar el savi Panikkar, de pare indi i hindú i mare catalana i cristiana, que és una de les veus més lúcides del pensament contemporani per les seves aportacions al diàleg intercultural i interreligiós.

Com ja es va fer l’any passat, algunes de les pel·lícules de la mostra es projectaran a totes les presons catalanes. En els nou centres penitenciaris s’hi projectarà Déu meu, però què t’hem fet?, una pel·lícula francesa triada especialment per al col·lectiu d’interns i que es presenta com una ocasió per treballar els valors i orientar-los a la reflexió. Abans de totes les projeccions es farà una presentació de la pel·lícula i, en acabat, un debat amb la participació dels interns.

La projecció permetrà parlar sobre els estereotips, els prejudicis, la interculturalitat i la convivència entre persones de cultures, llengües i creences diferents. La participació de Serveis Penitenciaris en aquesta mostra es va iniciar el 2016 i, des de l’any passat, s’ha estès a totes les presons com una més de les activitats encaminades a la reinserció dels interns.